“La meva família sempre ha sigut una família molt cuinera, el meu pare sempre li ha agradat molt cuinar, la meva mare també i la meva àvia. A casa meva sempre hi havia coses fent-se, sofregits, brous, sempre hi havia alguna cosa coent-se a l’olla”, apunta. Un amic seu es volia apuntar a l’escola Joviat i també s’hi va apuntar. Mentre es formava va passar per diversos establiments de la ciutat els caps de setmana, fent pràctiques i aprenent i, quan va acabar la formació, va marxar a Anglaterra, a un hotel.
Gairebé dos anys després, ja amb un anglès perfeccionat, va estar amb el Martín Berasategui, al Celler de Can Roca i a un hotel del Ferran Adrià, al costat de Sevilla. Va fer de professor a la Joviat i, més tard va passar per un hostal de Falset “amb dues iaies de setanta anys, fent cuina tradicional”, on va estar “molt a gust”, aprenent “recíprocament” amb les dues.
En acabat, va estar a Manresa, a Las Vegas i, en un Congrés sobre la Gastronomia de Sant Sebastià, va trobar-se amb el José Andrés i es va embarcar amb els seus restaurants, els Jaleo, als Estats Units.
Afirma que “soc molt més de la cuina tradicional que de la creativa” i opina que “a la cuina no està tot inventat i encara queda molt per veure” i que el de cuiner que “és un dels oficis que encara té les possibilitats molt obertes i que cada dia descobrim coses”.
És director culinari i soci dels restaurants Jaleo, a Washington, Orlando i Las Vegas. Allà han “consolidat les tapes”, tot i que la gent “no estava acostumada a plats petits i a compartir-los”.
