Fa 33 anys que és a Catalunya. Per la seva afició a viatjar va estar aquí treballant com a professora d’anglès, però va tornar al seu país, Austràlia. Però “sempre tenia al cap tornar” i ho va fer. Va fer de professora a Terrassa, a l’escola d’idiomes International House i també a Barcelona, on va anar a viure un temps. A més, feia classes a una universitat privada i ha impartit cursos de formació de professors. Ara ja està jubilada i aprofita per aprendre més la llengua catalana.
“Era un repte ensenyar el meu idioma, era molt curiós per a mi”, comenta. Recorda que “jo no havia après idiomes en el col·legi i em fascinava la gent que podien aprendre un altre idioma i el procés”. Sobre l’aprenentatge d’altres idiomes té clar que és molt millor aquí que no pas a la seva terra natal. Apunta que és professora, però “soc bastant tímida i soc més una persona d’escoltar i m’agrada”.
I per això li agradava dedicar-se a l’educació, que diu que li té “passió”, perquè “això és el que ha de fer una mestra, escoltar als seus alumnes i el que ens expliquen, sobretot practicant un idioma”. Opina que es viu millor aquí que a Austràlia, ja que “és molt més ric en cultura i la natura és molt bonica”, si bé lamenta que “em preocupa que a Catalunya no s’està cuidant el seu entorn i s’està degradant. Em fa molt mal”.
“Soc de Tasmània, que és una illa del sud. És dues vegades la mida de Catalunya, però amb una població de mig milió. Té el seu atractiu perquè està protegit un 33% pel patrimoni mundial”, apunta.
