L’Ajuntament de Matadepera va aprovar aquest dimecres els pressupostos municipals per al 2026, que ascendeixen a 18.686.115,02 euros, un 2,18% més que l’any anterior. El regidor d’Economia i Hisenda, Francesc Llobet, va defensar-los com “un pressupost que mira endavant” i que posa el focus en la millora de la qualitat de vida i l’eficiència en la gestió pública. Llobet també va anunciar que, a partir de l’any vinent, pressupostos i ordenances es debatran en un únic ple, una demanda llargament defensada per l’oposició.
Pel que fa a les inversions, els comptes inclouen 3,9 milions d’euros, amb un increment de l’11,5% respecte al 2025. Entre els projectes més destacats hi figuren els vestuaris de la zona esportiva municipal (2.964.000 €), la nova fase del cementiri (231.361 €), els camins escolars (49.000 €) i la reurbanització del carrer Sant Llorenç amb Antoni Gaudí (118.376 €).
Tot i l’aprovació dels comptes ―amb 8 vots a favor i 5 en contra―, gran part del debat es va centrar en les dures crítiques de l’oposició, que va qüestionar tant el realisme de les previsions com l’execució pressupostària del govern.
Una oposició frontal: “ficció comptable” i “inflar per lluir”
El portaveu de Suma’t Matadepera, Nil López, va ser especialment contundent. Va qualificar els pressupostos de ”ficticis", acusant el govern d’inflar la previsió d’ingressos i plantejar inversions que, segons ell, no s’arriben a executar. López va destacar que, si es descompta el préstec previst de més de 3,3 milions d’euros, el pressupost real és “poc més de 15 milions”. En aquesta línia, López considera “inncesari” el préstec demanat, sobretot, “tenint en compte l’exagerat romament de que disposa l’Ajunatment”.
També va denunciar el baix nivell d’execució d’inversions: “Del pressupost del 2025, a 30 de setembre, només s’ha utilitzat un 7,5%. Aquest govern ha fet d’un nivell d’execució molt baix una forma de govern. Això vol dir que fan trampes i enganyen a la ciutadania. Inflar per lluir”.
Sobre el projecte estrella dels vestuaris dels Mas Sot, va advertir que és irrealista preveure gairebé 3 milions de despesa el 2026: “Fa poc més d’un mes vam aprovar inicialment el projecte. Sabem els terminis. És inflar per inflar. Hauria de ser una inversió plurianual”.
Des de Junts per Matadepera, el portaveu Gabriel Pirla va assenyalar el que considera una “alta càrrega fiscal”, afirmant que en els primers anys del mandat els impostos van créixer un 20%. Va criticar que aquest increment no es tradueixi en serveis o inversions: “Quan més es recapta, menys s’inverteix”. També va comparar la inversió per habitant amb altres territoris: “El 2024 va ser de 75; al Vallès Occidental és de 131 i a Catalunya de 211”. En una intervenció efusiva, va lamentar que “el poble és cada cop més pobre” i va reclamar més sensibilitat fiscal: “No tots som milionaris, ens costa pagar les taxes, sobretot els jubilats”.
La resposta del govern
Llobet va admetre que la baixa execució de les inversions és una crítica “lícita”, i va preveure tancar el 2025 amb un 33% d’execució. Tot i això, va retreure a López que ell mateix, com a alcalde els anys 2021, 2022 i 2023, tampoc va aconseguir nivells d’execució més alts: “S’inverteix la càrrega de la prova”.
Altres acords del ple
El ple també va aprovar un nou reconeixement extrajudicial de crèdit, el nomenament de Mylène Marcet com a Jutgessa de Pau, el compte justificatiu de les dotacions als grups municipals, el pla d’igualtat intern i la política de desenvolupament de la col·lecció de la Biblioteca Àngel Guimerà.
Després de mesos, els veïns parlen
Després de mesos d’insistència, el veí Joan Manau va intervenir al ple, en nom d’un ampli grup de residents, per expressar el malestar per l’augment de la pressió fiscal, especialment en la taxa de recollida de residus. Va recordar que, segons la normativa europea, “han de pagar més els que més contaminen”, i va qüestionar que, tot i que Matadepera presenta “un dels índexs més alts de Catalunya”, el cost del rebut continuï incrementant-se. El veí també va insistir en “les taxes i impostos han de cobrir el cost del servei, no més”. Per això, va reclamar al govern un exercici de transparència que permeti demostrar que “el gran augment en les taxes” respon a un increment real del cost del servei i “no a generar romanent”.
