Matadepera havia estat durant més d’una dècada un referent en la recollida selectiva a Catalunya. Entre 2006 i 2022, el municipi va ocupar sempre posicions d’honor dins el top 10 dels pobles que més reciclaven, i durant vuit anys consecutius va liderar el rànquing. Però les últimes dades de l’Agència Catalana de Residus trenquen aquest prestigi: el 2024, amb un 90,35% de recollida selectiva, Matadepera es va situar a l’onzè lloc. Una xifra encara alta, però insuficient per mantenir el lideratge històric.
La caiguda coincideix amb la implantació del nou sistema de recollida selectiva amb cubells identificats, introduït el 2024 i que l’Ajuntament ha establert com a únic a partir de l’1 de gener de 2025. L’objectiu era millorar el control i adaptar-se a les directives europees. La realitat, però, és que el sistema ha estat rebut amb malestar i resistència per part d’un gran nombre de veïns. El canvi no només no ha millorat els resultats, sinó que ha obert una escletxa profunda entre ciutadania i govern municipal.
Més pagament i menys serveis
El descontentament s’explica per diversos motius. En primer lloc, l’increment del preu de la taxa de residus, que entre 2023 i 2025 ha pujat de manera generalitzada: un 89,5% al centre del poble, un 71% a l’Eixample i un 55% a les urbanitzacions. De mitjana, cada família paga un 41,6% més. Mentrestant, el servei ha caigut en picat: de 903 recollides anuals s’ha passat a 546. La fracció orgànica es recull menys dies, la poda ha estat gairebé eliminada —de 312 recollides anuals a només 52— i, per acabar-ho d’adobar, s’han fixat límits estrictes de quantitat. La percepció ciutadana és clara: més pagament, menys servei.
En paral·lel, l’ordenança aprovada introdueix un ampli ventall de sancions per incompliment, mentre que les bonificacions són pràcticament inexistents: només cinc euros per tres visites anuals a la deixalleria: “No cobreix ni la gasolina, si el servei l’hem de fer nosaltres, no cal que el paguem”, critica el matadeperenc
Aquesta política ha estat vista com una mostra de menyspreu cap a un poble que, històricament, ja superava amb escreix els objectius europeus de reciclatge. “Se’ns tracta com si fóssim el poble més incívic de Catalunya, quan en realitat hem estat un exemple reconegut”, retreu Manau.
Una gestió qüestionada
El desordre ha arribat al punt que, davant la resistència ciutadana a utilitzar els cubells electrònics, els veïns afirmen que l’alcalde va admetre en un ple municipal que “es podia continuar com abans” i que no hi hauria sancions, reconeixent alhora que el sistema de control amb canelleres electròniques falla sovint. Aquesta manca de criteri ha generat un autèntic desgavell: carrers on es recull la poda i altres on no, per exemple. El resultat és “un poble més brut” i una gestió municipal qüestionada.
Per tot plegat, els veïns, amb Joan Manau al capdavant, han presentat un document conjunt amb l’oposició per obrir una via de diàleg amb el govern. Reclamen que l’adaptació a la normativa europea sigui justa i coherent, i proposen unificar la taxa a tot el municipi, establir bonificacions reals per les bones pràctiques i buscar fórmules per reduir costos sense carregar-los sobre la ciutadania. “No passa res per rectificar. Hem de recuperar l’esperit de col·laboració i responsabilitat que sempre ha caracteritzat el poble, i així tornar a ser capdavanters a Catalunya”, conclou Manau.
- Concentració a Matadepera contra la taxa de residus
- Alberto Tallón
“Ens haurien de tornar uns 139.000 euros”
Els veïns de Matadepera denuncien que l’Ajuntament va cobrar de més el 2024 per la recollida de residus, tot i que el servei realitzat no ha canviat. La llei estableix que les taxes han de cobrir estrictament el cost del servei, sense generar superàvits. Tot i això, l’any passat es van recaptar 139.000 euros més del que corresponia, una quantitat que els veïns consideren injustificada. La taxa del 2025 és inferior a la del 2024 i permetrà oferir exactament el mateix servei, fet que evidencia l’excés de l’any anterior. “Si la llei marca que la taxa ha de pagar només el servei i aquest no ha canviat, no entenem com se’ns van cobrar tants diners de més el 2024”, afirma Joan Manau. Reclamen l’ajust i la devolució immediata dels fons sobrants.
