És el que toca. Hem entrat en la recta final del "procés" i ara les apostes han de pujar al màxim, fins a portar els catalans, independentistes o no, a dos pams de l'abisme. S'ha d'escalfar l'ambient. Per això ja trigava a sortir oficialment la bomba atòmica, el famós article 155 de la Constitució. El govern Rajoy, a més de preparar un arsenal de lleis i assegurar-se el control de la justícia, ja ha ensenyat la poteta: compte amb el que feu, que l'article 155 es pot activar i us trobareu amb l'autonomia intervinguda, embargada i controlada. Més encara, vaja. En seran capaços? Diria que sí. Fins i tot diria que ho estan buscant des del primer dia: una batalla final que faci entrar en crisi tot el catalanisme, el moderat inclòs.
L'article 155 és la porta al buit, però... A Rajoy, li convé guanyar les eleccions properes: li anirà molt bé muntar un espectacle patriòtic de dimensions descomunals. Li convé també trencar l'espiral catalanista: una garrotada brutal pot ser una estratègia més intel·ligent del que molta gent es pensava. També li pot sortir el míssil per la culata, però té moltes possibilitats de guanyar: en el joc del gallina, qui aguanta més, guanya. I està jugant a això fa anys, a provocar, a crear un carreró sense sortida. Amb la cooperació de gran part de la política catalana, perduda en ella mateixa, i no em refereixo només al bloc sobiranista: és una política absolutament independitzada del país, que viu en un planeta a part i que fa anys i panys que no té guió per anar enlloc. L'article 155 és l'apocal·lipsi més probable per a l'endemà de les eleccions: el caos total, la tàctica de terra cremada, el tot o res. Tot molt hispànic, a banda i banda de l'Ebre: a veure qui afluixa abans. Aprofitem les vacances que vénen, perquè la tardor pot ser un terratrèmol en què la majoria hi sortirà perdent...