29N: donem-nos la mà. Ens hi va la vida

20 de novembre de 2026

El pròxim 29 de novembre no només escollirem els representants al Congrés.

Ens hi juguem els salaris, les pensions, l’accés a l’habitatge, la protecció de les famílies vulnerables davant dels desnonaments, la llengua, l’autogovern i el finançament actuals i del futur o la continuïtat de les polítiques contra el canvi climàtic. Els drets de les dones i les persones LGTBI. La dignitat de viure de les persones migrants. Ens hi juguem quin model de societat volem construir i quins drets estem disposats a defensar. Ens hi juguem la mateixa democràcia.

Vivim un moment internacional preocupant. Trump, Netanyahu i Milei, i els seus amics i amigues d’aquí representen una manera d’entendre el poder racista i autoritària que qüestiona drets, debilita la democràcia i alimenta la desigualtat. Aquesta onada d’extrema dreta també té complicitats a Europa i a casa nostra, amb una dreta que s’acosta cada vegada més als seus plantejaments. Els avenços socials i democràtics no són irreversibles: cal defensar-los cada dia.

L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que és possible avançar. Un govern de coalició, amb una majoria parlamentària plural i diversa i, sobretot, amb la força de les esquerres sobiranistes, ha permès assolir millores socials importants. Però res no ve donat. Cal negociar, pressionar i construir majories. Quan les esquerres sobiranistes tenim força, podem avançar i evitar retrocessos. I també quan els sindicats i la gent al carrer estan organitzats i empoderats.

Parlo des de la meva experiència. Des de la meva responsabilitat sindical he pogut estar en primera línia de grans negociacions socials, com els augments del salari mínim interprofessional. Hem passat dels 655,20 euros mensuals del 2016 als 1.286 euros aprovats per al 2027. Pràcticament, hem doblat el salari mínim en una dècada.

També he participat en els acords per reforçar el sistema públic de pensions. La reforma del 2021 va recuperar la revalorització d’acord amb l’IPC, i els acords del 2023 van reforçar els ingressos de la Seguretat Social i la sostenibilitat del sistema. El sistema té garanties de sobres i mecanismes per arribar fins al 2050, quan les generacions del “baby boom” ja haurem acabat de jubilar-nos.

Aquesta mirada social ha de tenir també una traducció directa al Vallès Occidental. Soc candidat d’ERC per a aquesta circumscripció perquè la nostra comarca necessita una veu forta al Congrés. Els pobles, viles, ciutats i barris del nostre territori necessiten infraestructures a l’altura de la seva realitat. Volem més inversió ferroviària, Rodalies fiables, millors connexions i una aposta decidida per la Línia Orbital. No podem acceptar que milers de treballadores i treballadors perdin cada dia hores de vida en embussos i desplaçaments. No volem que es deixin el salari i el temps a la carretera.

També necessitem polítiques valentes d’habitatge: que els joves puguin emancipar-se, que les famílies no hagin de destinar la major part del sou al lloguer i que ningú es quedi al carrer. I necessitem protegir la llengua, reforçar l’autogovern i avançar cap a un model econòmic que generi ocupació digna sense hipotecar el futur ambiental de les pròximes generacions.

Per fer-ho possible, cal també negociar amb l’Estat. Una negociació que ha d’avançar en tres grans àmbits: el reconeixement nacional de Catalunya, una redistribució econòmica justa que respecti la capacitat i les necessitats del país i la seva gent, i l’enfortiment de la democràcia. I això vol dir arribar a reconèixer el dret dels catalans i les catalanes a decidir democràticament el nostre futur mitjançant un referèndum. El reconeixement nacional, la justícia econòmica i la democràcia són tres dimensions inseparables d’un país que vol decidir i construir el seu futur.

Hi ha una cançó que m’emociona especialment: “Estimada Valentina”, promoguda pel Sindicat de Llogateres i interpretada per més de trenta artistes dels Països Catalans. Explica la història d’una dona amenaçada de desnonament i d’un veïnat que s’organitza per impedir-lo. Una història de solidaritat, comunitat i compromís col·lectiu. El seu missatge és senzill i immens: no us deixeu anar la mà, ens hi va la vida.

Perquè no ens hi juguem només uns escons. Ens hi juguem com volem viure, quina societat deixarem a les generacions que venen i si serem capaços de continuar avançant.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google