Com a advocat (els polítics que han estudiat Dret són els que volen passar per juristes), bé doncs com a advocat cal fer algunes precisions a textos falsos o expressament esbiaixats que es transmeten aquests dies per les xarxes socials.
Un dels que corren fa referència a l'article 4 del tractat de la Unió Europea, al que fan dir que si la part d'un Estat se separa i independitza quedarà fora de la Unió Europea.
I a més ho fan circular entre cometes, per tal de donar-hi més veracitat.
I és fals de tota falsedat.
L'article 4-2 diu que són funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial, mantenir l'ordre públic i salvaguardar la seguretat nacional. I diu expressament en particular la seguretat nacional seguirà sent responsabilitat exclusiva de cada Estat membre.
Això és tot el que diu.
Com pot comprendre tothom, el respecte a la integritat territorial fa referència a una agressió a aquesta integritat per part d'un altre Estat i no dels ciutadans que són membres del propi Estat, que no poden autoagredir-se. I fixi's el lector que precisament el tractat emfatitza com a qüestió particular expressa el tema de la seguretat nacional. Posar les urnes al carrer, manifestar-se, opinar i prendre actes i acords parlamentaris no són qüestions de seguretat nacional en absolut, només ho són a les dictadures.
És clar, absolutament clar, que el tractat de la Unió Europea no regula ni ha regulat mai un supòsit d'independència d'una part d'un Estat que passi a formar part d'un altre Estat.
En dret hi ha un aforisme famós i cert que diu que "el dret neix vell".
Què vol dir? Que les normes s'elaboren i aproven en funció de les realitats dels pobles als quals han de regir. No es creen normes per a situacions inexistents, màxim perquè per sobre hi ha la Carta de les Nacions Unides, així com els pactes internacionals que se'n deriven, que atribueixen el dret a decidir als pobles i no als estats el dret a l'autodeterminació (concretant també el Pacte Internacional dels Drets Civils de l'any 1966 que proclamava el dret de tots els pobles a l'autodeterminació i l'obligació dels estats a respectar-lo i diu textualment que "tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.
En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural" i també que "els estats prenen part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, que promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides".
Això és dret i oblidem les pors dels Freixenet, Pronovias, Caixabank, Almirall, Banc Sabadell, etcètera, que el dia que es reuneixen per menjar paella sota la casa o causa que els comuna del governador del Banc d'Espanya es dediquen a fer la feina bruta d'espantar la gent per mantenir el seu poder (aquí, la gent, a la que fa diners, s'oblida dels seus orígens, tant si eren de Sant Sadurní d'Anoia com si ho són de Sabadell, quina peneta!).
L'autor és advocat