Hi ha un gran consens social en el fet que volem per a Catalunya sobirania energètica. Aquest objectiu no és fàcil d’aconseguir perquè intervenen molts factors.
Malgrat les dificultats, de tota mena, és evident que aproximar-nos a la sobirania energètica requereix incrementar notablement la instal·lació de sistemes d’energies renovables. A Catalunya portem un retard considerable per apropar-nos als objectius establerts al país i a Europa. Davant del canvi climàtic, és imprescindible que abandonem les energies d’origen fòssil i nuclear per albirar un futur més sostenible, net, econòmic i eficient.
El Pla Territorial sectorial per les Energies Renovables (PLATER) és l’eina que es proposa per accelerar i ordenar la instal·lació de sistemes eòlics i fotovoltaics arreu del territori per multiplicar la generació d’energia neta i sostenible.
El seu principal objectiu és assolir el 2050 un sistema energètic 100% renovable i descentralitzat a partir de l’eòlica i la fotovoltaica, que ocupi només l’1,2% del territori. Aquesta estratègica fita s’ha d’aconseguir amb la millor tecnologia disponible i aplicant criteris de justícia social i territorial, i criteris tècnics per a l’emmagatzematge d’energia i la gestió de les xarxes de transport elèctric. Ho hem de fer de la millor manera possible, però admetent que haurem de canviar una part del nostre paisatge.
Podem posar un altre exemple com són els grans focs que arrasen milers d’hectàrees de boscos i masses forestals cada estiu. La gestió dels boscos i les masses forestals requeriran canvis i transformacions importants en el paisatge que avui coneixem (creació de tallafocs, aclariments, conrear camps abandonats, tales selectives…). Si no ho fem, no quedarà res, ni sòl urbà, ni no urbanitzable, ni sòl agrícola, ni protegit, ni boscos, ni masses forestals.
La presentació pública del PLATER i la seva posterior exposició al públic ha generat un gran debat social, com no podia ser d’una altra manera. Fins al moment, molts Ajuntaments i entitats han presentat més de 12.000 al·legacions i després de la seva resposta, amb l’acceptació o no d’aquestes, es preveu un nou procés d’exposició al públic, amb l’objectiu d’afinar més les propostes. Ho dèiem abans, ho hem de fer bé i aconseguir el màxim consens polític, social i territorial. En les discussions que s’han donat, a articles als mitjans de comunicació i a mocions aprovades en alguns ajuntaments, apareix una idea que d’entrada pot semblar raonable, però que seria impossible d’aplicar: que les instal·lacions energètiques s’instal·lin de forma proporcional a la ciutadania que consumeix l’energia. Bé, la Regió Metropolitana de Barcelona concentra més de 6 milions d’habitants i un fort teixit econòmic i industrial. Alhora, no disposa de sòl ni prou teulades per produir tota l’energia que consumeix. És físicament impossible.
Moltes al·legacions se centren en la protecció de determinats territoris i municipis pel seu valor ambiental i d’activitat agrària, que caldrà estudiar a fons i posar damunt de la taula totes les alternatives ja existents.
Altres, en la línia de millorar el PLATER, proposen maximitzar la instal·lació de fotovoltaica en els sostres industrials i comercials que sumen milions de metres quadrats i així restar ocupació de sòl.
Durant tot aquest procés, caldrà tenir en compte dos temes que han aparegut de forma paral·lela i que poden tenir un fort impacte en l’àmbit energètic: l’autorització per allargar la vida útil de la central nuclear d’Almaraz (que pot amagar l’allargament de la vida de la resta de centrals nuclears) i la regulació de la instal·lació i exigències ambientals que està dissenyant el govern d’Espanya sobre centres de dades que van apareixent per tot arreu, amb grans consums de sòl, d’electricitat i d’aigua.
Desitgem que les respostes a les 12.000 al·legacions, i el nou període d’exposició al públic, contribueixin a millorar el pla i a incrementar el consens polític, social i territorial. El que ha de ser irrenunciable és l’objectiu marcat d’arribar al 2050 amb un sistema energètic 100% renovable i descentralitzat, sense energies fòssils i nuclears. Per una Catalunya sobirana energèticament, més justa, sostenible i amb més qualitat de vida. Renovables o barbàrie.