Reset

Hi ha dies, setmanes, mesos, que no sé què penso. Alguns dies, ja posats a somiar truites, m'agradaria una Espanya on la Constitució del 78 no fos anticonstitucional. Problema? Que no existeix. Altres dies penso que una Catalunya independent seria una gran oportunitat per reiniciar-ho tot, però això de partir de zero és una de les majors bestieses que ha fet (i repetit) la humanitat: les coses es canvien de mica en mica, si vols millorar, i, si vols acabar malament, planteja't escombrar-ho tot i construir el paradís. Inevitablement, acaba fatal. Una Catalunya sense els Pujols, sense la política catalana, gairebé sencera, sense aquest sistemàtic saqueig del país? Sona bé, clar, però demà mateix no és possible. I què fem? Ah, sí, que ara hem entrat en la fase de desconnexió, per decisió d'una majoria parlamentària que no ha mesurat bé la majoria social... Desconnexió mental? Sens dubte: ja estem desconnectant fins i tot de la Catalunya pujoliana, una de les majors estafes de la història d'aquest país. D'Espanya? Raons sentimentals al marge, també sens dubte: Espanya cada dia existeix menys, perquè les elits dirigents (i extractives) estan decidides a fer una Espanya anorèxica i cadavèrica. Això sí, amb molts cops al pit, com goril·les, per proclamar la seva eterna unitat, testicles en mà, fins a la mort per esgotament. Tanmateix... Podria ser que, en tot plegat, tinguéssim una oportunitat per convertir-nos en ciutadans de veritat, no en súbdits camuflats. En éssers una mica més lliures i conscients. No estaria malament, es digui com es digui el país resultant. Cada dia penso més que la pel·lícula, en el fons, va d'això: de passar de la infantesa a l'edat adulta, amb totes les conseqüències. Mentrestant, això sí, estem desconnectant, i no serà que fa anys que es veu a venir... Problema? Que no hi ha consens suficient sobre la Catalunya que volem. Petit problema, sí...