Re-for-mis-tes

Ens hem passat quatre llargs anys de reformes. Això diuen, però en realitat no han reformat res de res. Ho han empitjorat tot, sens dubte, i són capaços de maquillar tots els cadàvers que arrosseguen (tanatopràxia política, un sector on en el futur hi haurà molta feina), però la realitat és infinitament tossuda. Ara tenen el valor de prometre que rebaixaran l'IRPF als majors de 65 anys (mesura progressista i reformista, i tant) o als que tenen una primera feina, però ho fan després d'empitjorar-ho al màxim. No han creat feina i diuen que sí. Han deixat crear "minijobs" i "cutrejobs" a dojo: el suposat èxit és haver reduït en quatre-cents mil els llocs de treball de jornada completa i en tres-cents cinquanta mil els de contracte indefinit. Quatre anys més i són capaços de doblar aquestes xifres, arruïnar les comunitats autònomes, destruir del tot les pensions, la sanitat, l'educació... Ah, sí, i de doblar les mesures anticorrupció, que han estat un èxit espectacular, sens dubte. El "partit transversal neoliberal", el partit dels interessos de la banca i les grans corporacions, guanyador per incompareixença de la socialdemocràcia, està format (amb matisos) pel PP, CDC (amb aquesta interessant vena anticapitalista...), Unió, PNV, Ciutadans... No reformen ni reformaran res, tenen altra feina, però estan disposats a permetre que els grans poders econòmics s'ho quedin tot i destrossin definitivament aquest país. "Business friendly", clar, però en quatre anys no han fet res de res en economia, ni tan sols neoliberalisme del bo, que també existeix i té pros i contres. El seu projecte és la subhasta permanent de l'Estat, del sector públic i dels serveis. Tenen la carta del TTPI a la màniga i ho saben. Ja diran que la decisió ha estat de Brussel·les i es quedaran tan amples. Aquesta és la jugada a mitjà termini.