Un món en (plena) transformació

D'ençà que el món és món existeix el canvi i la història no és més que un intent d'explicar-lo i donar-ne raó. No obstant això, el pas de la història no és quelcom lineal i sempre predictible. Hi ha alguns esdeveniments que actuen de catalitzadors de grans canvis socials i històrics. William Ogburn i altres sociòlegs dels EUA que han estudiat com els avenços tecnològics influeixen en els canvis socials, contemplen quatre estadis en aquesta relació: invenció, acumulació, difusió i ajust. Encara que Ogburn sostingui que la tecnologia és el principal motor dels canvis socials, no s'inclina per un determinisme tecnològic en el sentit que les noves tecnologies determinen indefectiblement l'organització social, sinó que la resposta social que té lloc a la fase d'ajust pot ser activa, original i no té per què ser merament de recepció passiva.

Si considerem les relativament recents tecnologies de la informació i comunicació (IT o ICT per les seves sigles en anglès), la seva invenció va ser cap a la meitat del segle XX i la fase d'acumulació, en les dècades següents. En els anys noranta va tenir lloc la difusió i a principis d'aquest segle, la fase d'ajust social. En l'actualitat, a pesar del canvis que ocorren a causa de la difusió de les IT i internet, hom té una certa sensació que ja hem arribat a aquests canvis, el que queda ara és la difusió de processos socials que de fet ja estan aquí. En aquest sentit es pot tenir una sensació de seguretat, ja que, per forts que puguin ser els canvis socials deguts a la introducció d'internet i les IT, ara ja sabem de què es tracta. Els telèfons intel·ligents ja són a l'abast de la majoria i ara l'únic que ens falta és la difusió a les regions més endarrerides i la utilització de les noves aplicacions.

D'això, precisament, Klaus Schwab està intentant prevenir-nos. Segons ell, encara que efectivament ens trobem al final de l'etapa de revolució digital que defineix com la tercera revolució industrial, no és el moment de baixar la guàrdia ja que a la vegada som als inicis d'una nova revolució tecnològica, la quarta revolució industrial, el desenvolupament de la qual es farà d'una manera tan ràpida que les etapes del seu desenvolupament se superposaran unes amb les altres. Schwab no és un professor que està en un racó d'una universitat anglosaxona de solera treballant entre muntanyes de llibres, sinó que és un personatge molt actiu en les esferes del lideratge mundial, és el fundador i president executiu del World Economic Forum, institució coneguda per ser l'organitzadora d'una influent trobada anual de líders mundials a la ciutat suïssa de Davos.

Per a ell, aquesta nova revolució industrial es diferencia de les anteriors en tres aspectes principals: velocitat, multidisciplinarietat i que el canvi té lloc en sistemes complets.

1. Velocitat. Mentre que les revolucions industrials anteriors van trigar anys a desenvolupar-se, aquesta en canvi ens està arribant "com un tsunami".

2. Multidisciplinarietat. El canvi tecnològic no està relacionat amb una sola àrea, sinó que seran moltes les àrees que donaran salts simultanis i que interactuaran entre elles: sectors com la nanotecnologia, la robòtica, la intel·ligència artificial, la impressió 3-D, nous materials, la informàtica i les xarxes, entre d'altres. A més, aquestes tecnologies complexes es difondran i es faran assequibles més ràpidament.

3. Sistemes complets. Aquesta revolució no presenta la innovació d'un producte o un servei, sinó la innovació de sistemes complets. Pensem, per exemple, en les conseqüències d'introduir plataformes com la d'Uber: provoca una nova forma d'intercanvi (economia compartida) on la separació entre producció i consum es difumina i les relacions entre empleat i empresari es transformen en simples parts contractants les responsabilitats de les quals, a manca de més regulació, són només les establertes en el contracte.

La quarta revolució industrial exercirà la seva influència en tots els aspectes de la societat. Les petites empreses, que són més flexibles, podran adoptar els canvis de manera més ràpida, per això és d'esperar que les més àgils devorin les més grans abans que aquestes puguin reaccionar. En el mercat de treball la robotització substituirà molts treballs propis d'empleats de classe mitjana. Pensem en jutges, advocats, comptables, financers, metges, mestres, policies, cuidadors, etcètera, que establiran processos automatitzats i que podran actuar de manera autònoma. Els governs també hauran d'adaptar-se al ritme de canvi i a un canvi en el model d'interacció amb els ciutadans; els legisladors també constantment hauran de posar al dia els seus coneixements per revisar lleis i reglaments. L'emergència de robots amb capacitat de decisió canviarà la manera de relacionar-nos. Els més pessimistes vaticinen, tal com ja reflecteixen algunes obres cinematogràfiques de l'últim lustre, un xoc entre humans i robots.

Schwab, en un article, formula aquesta pregunta com a titular: "Podrà la quarta revolució industrial tenir un cor humà?". La seva previsió és que sí, que és possible posar la tecnologia al servei dels més nobles valors humans o, més específicament, crear robots que ens millorin i col·laborin en la felicitat humana. Possible sí que ho és, però no vol dir que hagi de passar. Hem de treballar i posar les nostres potències per liderar un canvi que s'aproxima.

L'autor és economista i pertany a l'Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió