Pensions: perdre un 35%

Funcas és una fundació de les antigues caixes d'estalvis. Una mena de "think tank" al servei d'interessos corporatius, acompanyats de la clàssica ideologia neoliberal, que admet versions més o menys suavitzades o bèsties. D'entrada, no sembla sospitosa de tendències esquerranoses, ni massa compromesa amb l'Estat del Benestar: el negoci bancari és la seva finalitat última. Per això el seu darrer estudi posa els pèls de punta. Afirmen que les pensions, "gràcies" a les magnífiques reformes del 2011 i 2013, baixaran un 35% en els propers anys. Això no passarà de cop i volta: serà un procés que la gent trigarà a notar. Ens ho van vendre com una més d'aquelles magnífiques reformes urgents que calia fer per evitar el naufragi... Però, en comptes de significar estalvis o retallades a curt termini, la reforma es va plantejar amb la vista posada en un futur relativament llunyà, d'aquí a uns quants anys. Quin sentit tenia l'invent? Molt simple i complicat alhora: ampliar les oportunitats de negoci de la banca, venent plans privats de pensions a dojo. Primer es retalla, després aterrim els futurs pensionistes i en tercer lloc els convidem amablement a obrir un pla de pensions per tapar el forat... Un negoci d'una magnitud extraordinària, que ens han "colat", per variar, dintre de l'estafa massiva d'aquests darrers anys. Estem més endeutats, el mercat laboral s'ha destrossat a consciència, no hi ha ni rastre d'estratègies econòmiques de país, el frau fiscal de les grans corporacions és una xifra monstruosa... i a sobre s'han carregat silenciosament les pensions, per privatitzar-les a mitjà termini. No està malament la jugada. Segur que, en el futur, els autors d'aquest enfonsament del país trobaran un discret agraïment en grans empreses, en la banca... Han preparat magníficament el seu futur laboral, i tindran la recompensa en el seu moment: un saqueig d'aquestes dimensions, aprofitant el temor que sentia i sent la ciutadania, bé ha de tenir el seu premi, no?