En fals

És possible que la política madrilenya (la nova, la vella, la maquillada i la que no sembla política però juga al mateix joc) tingui la temptació de tancar en fals la "crisi catalana". I també es veu a venir que hi ha moltes, moltes, ganes de tancar la crisi econòmica i social en fals, sense entrar al fons de la qüestió i aplicant, com a molt, una mica de maquillatge. Per no parlar de la crisi del sistema polític, evident per a qui tingui ulls i ganes de veure-hi: la mateixa temptació, algun "lifting" i para de comptar. Problema? Que el país sencer continuarà en la fase de decadència en la qual ha entrat i que no serà evident fins d'aquí a uns anys. Catalunya no n'és cap excepció: l'entusiasme autèntic i l'il·lusionisme del procés amaguen la crua realitat d'un país que no té projecte, cosa que no se soluciona distribuint millor els impostos. Quan el projecte és "ser" i no "fer", en realitat no anem enlloc, ni les persones ni les empreses ni els països. Però ara tot depèn de Madrid, on es juga una mena de gran partida de mus en la qual el joc del poder impedeix fer una diagnosi seriosa dels greus problemes que té aquest país. La política, que és un magnífic instrument per canalitzar les energies i projectes d'una societat, també pot ser un tap extraordinari, ple de soroll, però incapaç de traduir les voluntats de la gent, les oportunitats, les capacitats... Ara per ara, Madrid és l'escenari del gran bloqueig, on s'interpreta una gran obra aliena al públic, que hauria de ser l'autèntic protagonista. El públic fa mesos que importa poquíssim, tot i que òbviament això no es pot dir ni admetre. Per això les tres grans crisis (la catalana, la de model de societat i la de la política) és molt probable que s'acabin tancant en fals, i qui dia passa, any empeny... Amb govern o sense, noves eleccions o sense, l'espiral de decadència i immobilisme està servida, miracles improbables al marge. I així anirem, o aniran. Perquè hi ha coses que seguiran movent-se i empenyent i que no es deixaran tancar en fals. Mentrestant, temps perdut. Anys perduts, i ja en portem uns quants.