ARA A PORTADA
-
-
-
Terrassa Cartells electorals a Terrassa: així s’han repartit els carrers per a la campanya del 29-N Pilar Màrquez
-
Terrassa Un castell de 10 que fa 9 mesos que puja: “Tots ens els sentim nostre, té molt bona pinta” Joan Muñoz
-
Terrassa Prop de 1.000 nous enginyers es graduen de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa Blanca Escriche
Què és més greu? Cremar en directe un exemplar de la Constitució a TV3? O passar-se la Constitució per l'engonal? Admeto que els dos comportaments poden semblar més o menys disculpables, als uns els fa gracieta una cosa, als altres una altra, però al capdavall els dos actes no estan tan lluny... Qui se la refrega per l'engonal, al mateix temps que proclama ser-ne el màxim defensor? El govern d'aquest país (llegeixi's Espanya), els seus "palmeros" i els veritables amos del govern, que són els que dicten el que s'ha de fer. Un exemple? El ministre Soria serveix perfectament. En un país seriós, amb un govern que respecti de veritat la Constitució i sobretot respecti els ciutadans, aquest ministre hauria dimitit. Després podria explicar moltes coses i defensar-se, sens dubte, però per fer-ho dignament i per poder tornar després, si estàs pel mig dels papers de Panamà, has de plegar. El primer ministre d'Islàndia ho ha hagut de fer, ves per on. I el de Gran Bretanya ja s'ho anirà trobant, tot i que de moment ha sabut reaccionar àgilment... Simplement, dimitir és el que toca en aquests casos. Clar que això a Espanya (Catalunya inclosa) és somiar truites: aquí no plega voluntàriament quasi ningú, només quatre herois. Tots els escàndols que hem anat veient haurien d'haver comportat dimissions a grapats. És el comportament intel·ligent, fins i tot per guanyar credibilitat. Però no, aquí les coses no es fan així. I la major part de la premsa, que hauria de fer un paper realment crític (no partidista ni de "piloteig"), tampoc no acostuma a exigir dimissions. Una de les moltes coses que cal fer en aquest país és aquesta: la dimissió ha de formar part de la nostra cultura democràtica. No l'haraquiri, sinó la dimissió, que no és el mateix. Però, com que això no ho veurem ni el dia del judici final, de moment ens distraiem amb ministres que expliquen històries apassionants i que pretenen continuar com si res, perquè no han fet res anormal. I per aquí va el problema de fons: fins a on estem disposats a acceptar com a normal aquest immens abocador d'escombraries que ho empastifa i ho contamina tot.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Somiar truites · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.