L'agenda CEOE (pre-Marx)

El president de la CEOE ens acaba d'avisar: la feina estable és un concepte que pertany al segle XIX (devia voler dir el segle passat, però li ha traït la nostàlgia que sent pel capitalisme de la Revolució Industrial), i en el futur ja es veurà dia a dia… Rossell continua entestat a fer-nos retrocedir a tots al segle XIX. Començant, per suposat, per la pròpia patronal espanyola, una institució prehistòrica, més pròpia del segle XIX que del XXI: el seu model, més que el neoliberalisme, és clarament el feudalisme. O el "señoritismo": surt l'amo de bon matí a la plaça, crida uns quants jornalers i envia els altres a casa, què hi farem, un altre dia serà, no hi ha feina per a tothom. I el jornaler es resigna, perquè li han fet creure que la feina "pertany" a l'amo, com li "pertanyen" les terres, les vides, el futur… És a dir, abans que un tal Marx (i alguns altres) s'adonés que les coses no eren així per designi diví, sinó gràcies a un sistema que perpetuava els privilegis i l'explotació. Sí, Marx era un pesat, i els seus exègetes encara més, però a aquest pas acabarà esdevenint postmodern, perquè cada vegada és més actual… I això ho diu una patronal tan prehistòrica i fora de joc com els sindicats, que ara predica la digitalització (oh, sorpresa), que no s'ha adonat que el sector públic és sovint tan punter com el privat (els tòpics interessats, ja se sap…), que representa els interessos de les grans corporacions i no dels petits i mitjans empresaris… I hi afegeix encara, a la seva anàlisi, unes quantes lliçons superades sobre la competitivitat, la innovació (el rotllo de sempre), la importància de l'educació (quina, exactament? I com es paga?) i estranyament s'oblida de demanar que s'han de pagar menys impostos… La clau del progrés, clar, són aquestes reformes, la mateixa agenda que en teoria ens havia de fer prosperar i senzillament està arruïnant el país. Però "ells" hi insisteixen, segurament pensant que el 26-J hi torna a haver eleccions: reformes, reformes, reformes… Per si de cas, que ni se'ns acudeixi pensar que les coses es poden fer millor i diferent. A "ells" feia dècades que no els anava tan bé, per què haurien de canviar ara? I si pots tenir esclaus, per què hauries de tenir treballadors estables o ben pagats? El raonament té una lògica aclaparadora, certament…