La revolució d’elBulli també tenia accent terrassenc. Juli Soler (Terrassa, 1949-2015) va ser durant tres dècades una de les figures clau del restaurant de Cala Montjoi i una peça fonamental en l’evolució que el convertiria en un referent mundial de la gastronomia. Ara, la sèrie “Gènesi”, rodada a Terrassa i estrenada a 3Cat i que posteriorment arribarà a Netflix, recupera aquella història amb Ivan Massagué en el paper de Soler.
Però abans d’arribar a l’Empordà, Soler va tenir una trajectòria molt més vinculada a la nit terrassenca. Va començar molt jove en la restauració, però durant els anys seixanta i setanta va fer de discjòquei a la discoteca Cerebrum, a la rambla d'Ègara, i va regentar la botiga de discos Transformer, a la Font Vella. “Era visionari amb la música”, recorda el restaurador terrassenc Lluís Ristol. “Anava a comprar els discos a França i a Anglaterra i els portava d’importació clandestinament”.
Lluís Bernils, restaurador matadeperenc que el va conèixer quan tenia uns 17 anys, també el recorda com un personatge inquiet i poc convencional. “Era un atrevit, era irreverent, era enginyós, era ‘guaperes’, era un ‘tio’ per enamorar-se’n”, explica. Unes característiques que li van obrir portes. Soler va anar a treballar a la sala de festes La Sila, a Granollers, on va conèixer Marketta i Hans Schilling, els propietaris d’elBulli.
El 1981, els Schilling li van proposar dirigir el restaurant. Soler no tenia la trajectòria convencional d’un director d’un establiment d’alta cuina, “ni era un metre d’escola a l’ús”, apunta Bernils, però va afrontar el repte recorrent durant mesos alguns dels millors restaurants de França, Bèlgica i Alemanya per aprendre els nous estàndards de la gastronomia europea.
A partir de 1984, la seva trajectòria va quedar lligada a la de Ferran Adrià i tots dos van convertir elBulli en un dels restaurants més influents del món. Ristol reivindica fins i tot el pes de Soler en aquella transformació: “El Ferran Adrià, sense el Juli, no hagués estat qui és avui”.
Per Bernils, però, el gran llegat de Soler va ser la transformació de la sala. “Va fer la seva revolució. Abans, la sala era molt encotillada, i ell va donar molta llibertat a tot. Amb cambrers, amb educació i tot això, però el servei va canviar molt”, assenyala. I amb els anys, va adquirir un poder extraordinari dins del restaurant. Bernils recorda que en les últimes èpoques hi havia milers de peticions per aconseguir una taula i que Soler era qui administrava aquell privilegi. “Amb aquelles taules, això era un poder”, explica. “I això no s’ha valorat”.
Evidentment, mai va abandonar la música. “Quan tornava per Terrassa, anava sovint a la Jazz Cava”, recorda Bernils. El seu passat rocker , revolucionari i transgressor va quedar palès fins i tot en el seu funeral, el 2015. “El van enterrar vestit de rocker i amb la samarreta de la llengua dels Rolling Stones”, recorda Bernils, apuntant un altre detall: “Ah! i amb un paquet de tabac a la butxaca, perquè fumava molt. Amb això sí que s’hi assembla a la sèrie”.
Parlant de “Gènesi”, els dos restauradors afirmen que no acaba de reflectir la figura que ells van conèixer. Ristol lamenta que “no hi surt massa”, i hi afegeix un matís important: “No duia barba ni bigoti!”. Bernils, per part seva, hi apunta que “no el trobo massa encertat. Potser és que ho he viscut i no ho recordo així, comenta”. Més enllà de la ficció, la trajectòria de Soler permet completar el relat d’elBulli i Ferran Adrià: un va revolucionar la cuina, i l’altre va transformar la manera d’entendre la sala i la relació amb el client.
