No m’agrada posar jubilat en cap enquesta, ni en cap resposta, a petició d’activitat. Si de cas, jubilat d’unes activitats per fer-ne d’altres amb similar entusiasme i dedicació a la qual tenia abans de fer-ho.
No m’imagino una vida contemplativa, ni sedentària, i encara menys poc activa en l’àmbit extern. De fet, si mirem en el nostre entorn, som centenars de milers els pensionistes que continuem actius, en multitud d’àmbits i sectors. És una bona decisió i una bona manera d’allargar la vida i alhora continuar fent aportacions en un munt de llocs.
Gràcies a la voluntat de continuar sent útils, hi ha milers d’entitats, clubs, associacions, organitzacions, etc. que es mantenen per obra i gràcia d’aquests pensionistes que no accepten el títol de jubilats. I el treball i dedicació tenen especial mèrit quan s’ocupen i preocupen d’altres persones moltes vegades d’edats avançades que no poden ser actives com elles.
Per raons d’antics càrrecs i ajudes diverses a noves generacions, conec un munt de pensionistes que mantenen activitats per a ells mateixos i per a moltes altres persones del seu entorn. Qui no organitza partides de petanca, ho fa de treballs manuals, de punta al coixí, de ganxet, de lectura en grup, de caminades properes o excursions llunyanes, d’ajuda en menjadors per a la gent gran o en centres de dia, residències, o centres cívics.
La llista d’activitats en qualsevol poble, per petit que sigui, és immensa, gràcies a tots aquests pensionistes actius, i als ajuntaments, ajudats per les diputacions i la Generalitat, per trobar tallers, cursos, conferències, mostres, exposicions...
Si miro els missatges del meu ajuntament, hi veig no menys de dues o tres activitats cada setmana, afegides a d’altres de l’associació de la gent gran o d’algun altre col·lectiu. Són activitats fonamentals per trencar amb la soledat no volguda, d’una banda, i de l’altra, facilitar activitats noves que superen la rutina i fomenten el descobriment d’altres realitats.
Mai havíem tingut tantes facilitats per ser actius. Els ajuntaments, així en general, han fet una molt bona feina d’habilitar locals, centres i espais adients per acollir un munt d’actes i alhora fer possible que els pensionistes actius puguin desenvolupar les seves accions.
Queda clar que per poder continuar s’han de mantenir els ajuts de tota mena per a la compra de material, per facilitar viatges d’intercanvi, per organitzar trobades a tots els nivells, i per inventar noves fórmules de col·laboració que deixin enrere la burocràcia i les traves innecessàries. Cada vegada en som més, i moltes de les activitats només són viables si els qui les organitzen ho fan amb caràcter de voluntarietat.
Els recursos sempre són limitats, i s’ha de saber treure el màxim de suc amb les eines que tenim, especialment en pobles petits. És aquí on són fonamentals les ajudes de les diputacions i per descomptat de la Generalitat. Mirant enrere, puc afirmar que estem en bones mans.