Espanya, marca de prestigi

Cal tenir valor, i cara dura, per presentar a aquestes alçades un balanç suposadament positiu i estimulant de la "Marca España". Ni més ni menys que el que ha fet Rajoy, a les portes de les eleccions, confonent una vegada més el país amb la seva campanya. I, ja posats, s'ha quedat ben descansat: "A los españoles sólo nos puede detener nuestra falta de confianza". Una frase per a la història, digna de ser esculpida en marbre i de posar-la a les etiquetes i els anuncis de la "Marca España". Un no sap mai si s'acaben creient les seves pròpies mentides o simplement si es pensen, ben seriosament, que som un país d'idiotes… Diria que això darrer. Raons? Frase: "Tot i que ens queda molt per fer, hem d'estar ben orgullosos del que hem fet". Literalment. Brillant, sí. Una gran veritat. Frase: "Rendir-se davant l'adversitat és donar-li la raó". Un moment, que hem de pensar en aquesta veritat tan profunda… Però no, afegim més frases: "Espanya és una història d'èxit i per això hem de tenir esperança". I una quarta frase per a la posteritat, ja de cara a la matrícula d'honor: "El nostre principal problema és que no som generosos amb nosaltres mateixos, perquè altres països -quins?- ja s'han adonat que hem sortit de la crisi". Nosaltres no, perquè som babaus i depressius, però és evident que anem millor que mai, no sé pas com gosem dubtar-ne… Per això el governant, incomprès, amb un punt de melangia, sospira: alguna cosa estarem fent bé… I tant que sí. La famosa "Marca España" brilla cada dia amb una esplendor incomparable, tant, tant, que enlluerna el món sencer. Som una història d'èxit, qui en dubti hauria de ser acusat d'alta traïció. L'èxit, no només del Govern, sinó d'allò que podríem anomenar "el sistema", és d'una evidència que no necessita justificació. El balanç és extraordinari, una obra magna, monumental, de dimensions còsmiques. Qui pot negar-ho? Cada dia veiem alguna cosa que ho demostra, fins i tot als ulls dels més incrèduls. L'únic que ens pot aturar és la falta de confiança. Quina frase tan veritable… Hem de tenir fe, molta, molta fe. I la fe mou muntanyes, o és que no ho recordem?