Salvació nacional

Aquest és el concepte. Cal salvar Espanya. Sota aquesta premissa, indiscutible, lluminosa, exigent, s'estan posant en marxa els mecanismes de sempre perquè les coses continuïn com sempre. Entre trucades de la Merkel (això, les que se saben, perquè volen que se sàpiguen) i altres maniobres orquestrals enmig de la foscor, Rajoy ha forjat un concepte dramàtic, que justifica qualsevol cosa. Salvació Nacional, amb moltes majúscules. Això és el que ofereix al "bloc del 78": que d'una o altra manera acceptin que estem en situació d'alarma i que per tant es deixin de manies i donin suport a un govern que tingui com a missió suprema i sagrada el salvament de la pàtria, amenaçada per mil i un perills. Especialment a la zona del nord-est, sempre tan desafecta i desagraïda, on està en marxa una onada històrica que molt possiblement acabarà en independència i conflicte (pacífic, però conflicte dur) en no massa temps. No és impossible que el proper govern espanyol s'hagi de posar a salvar Espanya de veritat: és tota una tradició a la història d'aquest país, i les operacions de salvament també solen acabar, tradicionalment, fatal. Aquest és l'escenari de fons que dibuixen perquè els votants de mitja Espanya s'empassin encara més gripaus (tranquils, la maquinària propagandística ja s'encarregarà del tema) i acceptin un govern desagradable, però necessari pel bé de la pàtria. I més els val. Perquè, amb la brillant estratègia i tàctica que veiem a dreta i esquerra (a tota la dreta i tota l'esquerra), estan fent tots els mèrits del món per empènyer cap a la independència. Deu ser que busquen això, per justificar-ho tot i fer neteja de tot. Ara per ara, hi anem de cap, tot i que encara no se sap com.