Estructures de fantasia

Com a invent per fer bullir l'olla a falta de res millor, això de les "estructures d'Estat" tenia la seva gràcia. I, per tocar el potet, tampoc no estava malament. Però no eren ni una cosa seriosa ni viable. Per tant, qui se sorprengui o s'escandalitzi per la decisió del Tribunal Constitucional o cau en la hipocresia més descarada, en la fantasia del sobiranisme somrient o simplement vol enganyar-nos una mica (més) a tots. Què esperen? Que el TC beneeixi la independència? Per una vegada, té tota la lògica del món: per tenir "estructures d'Estat" cal ser un Estat. I, si no, doncs hi ha el que hi ha: un cert marge per tocar la pera sense grans destrosses o tirar pel dret i ja sortirà el sol per on vulgui. En qualsevol cas, ja n'hi ha prou de marejar la perdiu amb la DUI, el RUI, els referèndums impossibles a la canadenca, les reformes constitucionals per passar l'estona, els somriures, la diplomàcia d'estar per casa i tota aquesta parafernàlia. Els seus promotors sabien perfectament que les "estructures d'Estat" eren inviables. De fet, no han funcionat precisament per això, tot i que han intentat camuflar el seu fracàs. Són estructures impossibles i fantasioses des del primer dia. Però bé, amb alguna cosa ens havien d'entretenir, mentre se'ls acudia alguna idea millor... Per sort, entre les negociacions a Madrid, la qüestió de confiança i l'estiu, hi ha temps per inventar noves fites sublims. Totes, per amagar la veritat: n'hi ha prou amb unes eleccions amb la independència al programa electoral, i després proclamar-la i ja veurem què passa... Però, clar, això de fer un salt al buit pot acabar en una patacada, i mentrestant potser millor que anem marejant una mica més la perdiu...