Tots som Messi (o CR7)

El futbol, com el fum, sovint dificulta veure-hi clar. Ho acabem de veure, aquests dies, amb la brillant campanya "Tots som Messi", organitzada pel Barça com a desgreuge d'un hipotètic greuge: han enxampat el futbolista i el seu pare fent coses lletges amb els impostos i els ha caigut el pèl. No és que me n'alegri pas, en absolut: pensaria el mateix si el pèl fos el de CR7, per posar un cas extrem i improbable. Hisenda no som tots, a Espanya, ni de conya. Ja poden fer les campanyes que vulguin: és una mentida com una casa. Però sí que és cert que hauríem de ser tots, inclosos els Borbons, els Gürtels, els Pujols, Google, la banca, els aficionats als paradisos fiscals... Per tant, és una bestiesa fer campanyes com aquesta, i ho seria igual si la defraudada fos una hipotètica hisenda catalana... Això no és com la famosa "Operació Catalunya", sortida de les brutes clavegueres d'un Estat força podrit i inepte, sí, però poderós. Això no va contra Catalunya ni contra el Barça. És senzillament el cas d'un futbolista que es va passar de llest, cosa habitual en el seu gremi, on sembla que tenen llicència per a tot, a condició que facin gols. Com es passen de llestos tots els clubs (acabem de veure que han de retornar ajuts públics... gràcies a la Unió Europea). I com es passen de permissius tots els governs, que no tenen cap problema amb afalagar amb tota mena de delicadeses els clubs que permeten que no s'aturi l'espectacle... La campanya que caldria fer és una altra: que Messi sigui el primer d'una nova etapa, d'una reforma fiscal imprescindible (que els partits polítics esquiven hàbilment), d'un sistema d'impostos més just... Això és el que necessitem, i menys teatre de tercera amb les maniobres per formar govern i menys campanyes insultants com aquesta, que parteixen del pressupòsit que la gent (del club que sigui), senzillament, és tonta.