Fa pocs dies es va fer pública una llista de municipis que havien demanat ajuda per pagar el transport d’aigua, en cisternes, durant el període que va de l’1 de gener del 2025 al 28 de febrer del 2026.
En total, l’ACA ha concedit 635.000 euros a 48 ajuntaments. D’aquests, 19 a la província de Tarragona, 11 a la de Lleida, 10 a la de Girona i, finalment, 7 a la de Barcelona.
És evident que quan un ajuntament necessita ajuda se li ha de concedir, però a les alçades que estem, també tothom ha de tenir clar que les captacions, xarxes i instal·lacions complementàries han de ser planificades i preparades per als temps presents, pensant molt en els que venen.
Ho dic perquè encara hi ha un gran nombre d’ajuntaments que disposen de captacions precàries, acompanyades de xarxes envellides i no prou preparades per a les necessitats d’avui dia. No solament pel que fa a volums, sinó molt especialment de qualitat. Han quedat enrere els temps en què es podia improvisar. Ja no. Totes les entitats que subministren aigua de boca han de tenir papers, instal·lacions i manteniment posats al dia.
Hi ha contínues inspeccions per impedir subministraments inadequats i el consum, malgrat que les campanyes d’estalvi continua augmentant, de manera que les petites empreses, públiques o privades, s’han de plantejar el seu immediat futur.
Tinc clar que només l’agrupació de pobles pot fer front a les necessitats en quantitat i qualitat de l’aigua de consum humà. La supervivència individual de les petites entitats o empreses de subministrament no tenen sentit quan les exigències creixen, cada any que passa. També pel que fa a captacions es fa molt difícil disposar de prou quantitat quan el règim de pluges i sequeres s’alternen, sense possibilitat de compaginar-les. En aquests casos, només l’intercanvi de volums entre conques pot fer possible un subministrament regular. A més, cal tenir en compte les fluctuacions de necessitats en municipis que poden tenir uns pocs habitants a l’hivern i multiplicar població a l’estiu, o a l’inrevés segons siguin els seus àmbits i sectors d’activitat.
Aquestes fluctuacions només poden ser gestionades si es disposa de prou elements per compensar uns consums amb altres, entre municipis més o menys propers. I és evident que només entitats o empreses d’un determinat volum es poden fer càrrec d’aquests subministraments, si creixen en dimensió i ingressos.
Considero la via de les mancomunitats i els consorcis la millor per agrupar municipis amb les seves xarxes de subministrament. Han de poder disposar de prou captacions per donar servei al conjunt, intercanviant fluxos, segons necessitats. No és cap invent ni cap novetat perquè és el que s’ha anat fent amb multitud d’altres serveis. Qui no recorda tenir un abocador d’escombraries a cada poble? O altres serveis que s’han anat agrupant en mancomunitats, consorcis o consells comarcals.
Doncs bé, a la vista d’aquests ajuts al transport d’aigua en cisternes, han de poder-se resoldre per la via de disposar d’instal·lacions i xarxes suficients. En poden quedar algunes, en cas d’avaries greus o emergències, però no com a alternatives habituals. Cal recordar que hi ha qui no ha fet els deures en matèria de captació i subministrament.