Tot el temps del món

Sí, com si hi hagués tot el temps del món. Així és com la política espanyola (la vella, la nova i la sobtadament envellida) enfoca les coses. No hi ha temps. La partida de cartes pot ser infinita, la realitat pot esperar, perquè l'únic que importa és el joc de trons. Tothom juga a esperar, a calcular, a deixar que els altres es posin nerviosos, a jugar un joc de cabdills ibers (amb el seu clientelisme associat) més que de demòcrates moderns, capaços de mesurar forces, d'acceptar matisos, de moderar aspiracions i pactar marges de maniobra i de renúncia equilibrada. El joc continua essent el de sempre, a tot o res. O guanyes o perds, o la glòria o la misèria. Ah, sí, que resulta que hi ha coses que cal afrontar, programes polítics que estaria bé discutir€ Res. Aquí la cosa va de Cèsar o res. Així, és possible que no hi hagi ni una sola estratègia econòmica digna d'aquest nom. Ni un sol projecte de país, de nació de nacions, ni tan sols en els nacionalismes perifèrics: batalles de banderes, sense res al darrere, amb moltes manies, prejudicis, greuges, promeses buides, lideratges tribals€ Ah, que resulta que hi ha una guerra, real, òbvia, duríssima, plantejada pel gihadisme? Ni cas. Ah, que Europa s'enfonsa? Tu fes veure que no te n'adones. I si resulta que el país és cada vegada més pobre, injust, indecent, franquista, policial? Res, anem tirant. De moment, el que compta és el joc de trons, la gran partida de mus, que ens pot portar a fer eleccions cada sis mesos, qüestions de confiança, referèndums surrealistes, batalletes de campanar€ La gran qüestió de fons és saber qui mana i quant mana. Aquest és el tema que està plantejat, la resta és absolutament una qüestió menor. I els ciutadans ho accepten perfectament, sense massa escarafalls. Ja és estiu, fa caloreta, les coses no estan tan malament, ja anirem fent€ I sí, anem fent. Com si hi hagués tot el temps del món. Com sempre. Com si no haguéssim après res de la nostra pròpia història. Menys violents, sí, però essencialment iguals. I condemnats a ser nosaltres, els de sempre.