Si una carència greu ha tingut Catalunya, ha estat la manca de planificació a mitjà i llarg termini. Tots els qui hem estat al capdavant d’una administració sabem com això és fonamental de cara el futur.
Si mirem enrere, podem recordar les constants improvisacions de governs anteriors, que va dissenyar un Eix del Llobregat que naixia petit; un Eix Transversal, fet a trossos; un aeroport de Barcelona que tenia data de caducitat; uns ports de Barcelona i Tarragona sense visió de futur; la manca de potabilitzadores; la manca de polítiques públiques d’habitatge, i un llarg etcètera que ompliria tota una pàgina del diari.
Doncs bé, ja en temps del tripartit es va començar a pensar en gran, en planificacions a llarg termini que no es van poder culminar per la brevetat del període, però que posaven les bases per a futurs equips de govern. Aquell inici era lògic, puix que al capdavant de l’executiu hi havia dos exalcaldes: Maragall i Montilla, acompanyats de molts altres en altres posicions.
Ara, amb un nou exalcalde al capdavant del Govern, es torna a la política de mirada llarga, sense oblidar la curta. Tot el Govern fa ús de les planificacions que hem dut a terme els alcaldes, procurant resoldre els temes immediats, però posant les bases per preparar els projectes llunyans, conscients que tot necessita temps, negociacions i finançament.
És en aquests debats interns, primer, i externs a continuació que apareixen els grans projectes estratègics que han de modificar el tarannà conformista del país, per anar cap a un altre de posicionament capdavanter en l’àmbit d’Espanya i de la Unió Europea. D’aquí l’interès i urgència en disposar d’un aeroport realment de primer nivell. D’uns ports, capaços de competir amb els principals de la UE i del Mediterrani. D’unes Rodalies que donin el servei, en les degudes condicions de rapidesa i fiabilitat, etc.
I en aquest debat i posada en marxa de projectes estratègics, hi figura l’Eix Transversal Ferroviari, per connectar Girona amb Lleida per l’interior del país. Un Eix per a mercaderies i alta velocitat, capaç de reduir la dependència i complexitat de la xarxa actual.
Si per a Pasqual Maragall va ser un somni l’any 2005, i va posar els primers estudis i planificacions, ara aquell somni es vol fer realitat, mitjançant l’encàrrec de projecte a IFERCAT (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya), amb una dotació de 5,46 M, i la data (2028) per tenir-lo a punt.
Els qui fem un seguiment intensiu de l’acció del Govern Illa assistim a una constant presa de decisions destinada a recuperar el temps perdut, per una banda, i a col·locar Catalunya al capdavant de les iniciatives estatals i de la UE. Aquest és el gran objectiu. Ja era hora!