President emèrit

En un país com aquest (més "aquest" que "el nostre"), on han estat capaços d'inventar-se el càrrec de "rei emèrit", que no apareix enlloc a la Constitució, no sé de què ens estranyem. Tenim dos reis, dos, i no podem tenir una "investidura en diferit"? Per què no? Ja pot dir el que vulgui l'article 99 de la Constitució: tot depèn de qui té la paella pel mànec per interpretar-lo. Ah, que Rajoy deia una cosa fa sis mesos i ara justament el contrari? I què. La Constitució és seva, se n'ha fet amo i senyor, per tant la Constitució diu el que ells vulguin que digui. A vegades deixen que opinin una mica els de l'altre "partit constitucionalista", el PSOE, especialment els que estan obsessionats amb l'espanyolisme més ranci... Però, llevat d'excepcions, la Constitució és propietat seva, i actuen en conseqüència: s'inventen reis emèrits o investidures surrealistes, el que més convingui. I poden "empurar" mig Parlament de Catalunya o donar llum verda a un referèndum, sense canviar ni una sola coma. La unitat d'Espanya admet moltes interpretacions i molts matisos, a condició de fer una cosa que no volen fer: política. No hi ha res que prohibeixi un país còmode amb la diversitat, un país just i decent, el dret a l'habitatge o a la feina digna… El que els agrada, als amos de la Constitució i a la resta de "partits constitucionalistes", és utilitzar-la al seu gust per justificar el que calgui i amenaçar els sediciosos, els rebels, els crítics, els que pensen que les coses podrien fer-se d'una altra manera. Confonen la Constitució amb els manaments de Yahveh al Sinaí, i la veritat és que els funciona força bé i una gran majoria s'ha empassat la mentida. Per tant, res no hauria d'impedir trobar la solució definitiva a l'embolic de la investidura: un "president emèrit". Dos presidents o tres o els que més convingui. I, si cal, també amb "governs emèrits" o "parlaments paral·lels". Per creativitat i innovació no quedaríem. Aquesta seria una bona sortida, que no em sembla que estigui prohibida enlloc… I, si no, sempre ens queda el Tribunal Constitucional perquè ho interpreti, gràcies al seu impressionant prestigi i la seva indiscutible independència...