ARA A PORTADA
Això només té tres sortides. O s'acaba votant (no d'aquí a trenta anys), o proclamant la independència a la brava i que el sol surti per on vulgui o fotent a la presó mig país. No hi ha massa més possibilitats. Dit d'una altra manera: o es fa política o es fa la revolució o es fa la repressió. Les tres sortides són perfectament viables, segons com sigui l'equilibri entre les diferents forces en joc. De les tres, l'única sensata és la primera, que es voti i amb urgència, amb idees i propostes clares per totes les bandes, sense més subterfugis, sense perdre més temps ni embolicar més la troca. Això tindria la virtut de reparar la història i de donar una sortida indiscutible a la qüestió catalana. La Constitució ho empara perfectíssimament, que ningú no en dubti, el problema no és la llei, sinó la falta de voluntat, la pobresa política, l'hipernacionalisme espanyol, el dèficit democràtic. Però molt em temo que no ho veurem abans del dia del judici final, cap a última hora de la tarda. En un país on sembla que només guanya qui és capaç de resistir fins al final, pensar en un referèndum és somiar truites. No es farà mai. Una llàstima, sí, tanta estupidesa, però€ De manera que només queden dues sortides clares: algú ha de tirar pel dret. O proclamar la independència o l'estat de setge. No hi ha més, no trigarem massa a arribar a aquesta cruïlla dramàtica. Ens anirem posant nerviosos. Ens anirem afartant del tema. Cadascú pensarà que ho té guanyat. I ens veurem obligats a fer alguna cosa, ni que només sigui per acabar d'una punyetera vegada. Així funciona l'ésser humà. Quan i com? Ni idea. Però no falta massa temps per arribar al final d'aquest trajecte i veure qui s'estimba primer. De moment, celebrem la Diada, veiem-ne el balanç, continuem una mica la partida de pòquer€ I anem-nos apropant a la jugada final. No hi ha massa més alternatives, ningú ja no pot afluixar. És aleshores quan comença el compte enrere. Aquesta península funciona així des del temps dels ibers. I ningú no controla mai com acaba tot.
Altres opinions
- L’altra cara de la maternitat: quan la salut mental es queda en silenci Nieves García Aguilera
- Crisis econòmiques: quan les coses es posen lletges
- María Corina Machado, la “vendepatrias” del Carib Antonio Machado Requena
- Prioritats llargament congelades Joan Roma i Cunill
- El “Dune” de Jodorowsky i l’efecte papallona (2a part) Carles Codina Verdaguer
- Des que naixem, ja ens estem acomiadant Joan Carles Folia Torres
- Darrera estació · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.