La coincidència en el temps em fan lligar en aquest article les eleccions nord-americanes amb la presentació al nostre Parlament de la proposta de FEMVallès de crear una nova àrea metropolitana que sumaria els dos vallesos, l'Oriental i l'Occidental. Una realitat que, ara com ara, només es materialitza en l'existència de l'excel·lent -i encara poc coneguda- revista Vallesos que, com he defensat altres vegades, hauria de ser present a tots els consultoris mèdics, a totes les sales d'espera d'immobiliàries i gestories, a totes les perruqueries i a qualsevol altre lloc que volgués oferir un bon servei al client i donar una nota de prestigi i qualitat a l'establiment.
Però anem al que toca. Què té a veure la proposta de FEMVallès amb les eleccions nord-americanes? Doncs, d'una banda, que els nord-americans, a més d'escollir president -dues candidatures tan mal explicades com surrealistes són algunes de les interpretacions que es fan a Catalunya dels resultats-, cada primer dimarts després del primer dilluns de novembre, voten tota mena de representants institucionals, a més de diversos referèndums d'àmbits diferents. I, de l'altra, que llegint la informació sobre la presentació del projecte de FEMVallès al Parlament he tingut la convicció que, aquí, això s'hauria de resoldre amb un referèndum.
Posem per cas què han votat a la ciutat de Berkeley. A més del president del país, han triat un senador i dos diputats nacionals; un senador i dos diputats al Parlament de l'Estat de Califòrnia; l'alcalde; quatre regidors; els representants al Consell Escolar i al Consell de l'Habitatge; set representants a organismes municipals, entre els quals n'hi ha de transports, i un jutge per al Tribunal Superior. I, a més, han votat en tres referèndums sobre decisions a prendre al comtat; 12 referèndums sobre decisions a prendre per l'Ajuntament, i 17 referèndums sobre decisions a aplicar a l'Estat. I no sobre qüestions banals, sinó sobre si legalitzar la marihuana, abolir la pena de mort, permetre l'educació bilingüe, pagar més impostos o allargar línies de tren, entre d'altres. Sí senyors: 32 referèndums a sí o no, i 18 càrrecs representatius (per a algun consell calia votar més d'una persona).
La proposta de FEMVallès, en canvi, ha anat al Parlament, a la Comissió de Governació, Administració Pública i Habitatge, que pot ser que acabi la legislatura d'aquí a uns deu mesos. A més, caldrà redactar una llei, després d'escoltar tots els ajuntaments i sectors implicats. La llei haurà de ser aprovada, i caldrà començar-la a aplicar. Un expert ens podria fer un càlcul aproximat sobre de quants anys estem parlant, en la millor hipòtesi, que seria que tots els partits ho veiessin bé. I, naturalment, els informes que ha fet i farà FEMVallès han estat i seran per a les patronals i organitzacions econòmiques, per als parlamentaris i per als alcaldes i regidors. Imagineu-vos ara que sabéssim que això es resoldrà en un referèndum. Què canviaria? Doncs que, de cop, això implicaria tota la ciutadania del territori afectat. Que tots els partits ho haurien de posar als seus programes. Que FEMVallès s'hauria de posar a fer uns informes que qualsevol votant pogués entendre per poder-lo convèncer de votar a favor. Que les organitzacions que hi serien contràries també es mobilitzarien i s'implicarien en el no, a diferència d'ara que deuen pensar que la burocràcia ja s'encarregarà de matar-ho. Sí: això sí que seria un sistema participatiu. I que diferent que ens comportaríem tots els afectats i interessats!