Uait Jaus: in espanix, plis...

Aquesta és la consigna de Trump: als Estats Units es parla anglès. I, si no en saps, o et busques la vida i l'aprens o et busques un bitllet d'anada i "baibai", que diuen. Estúpid, sí, però clar. Del nou president americà es podran dir moltes coses, però no enganya: promet el desastre i fa tot el possible per complir. A més, té una sorprenent i inesperada virtut: ha fet que el govern espanyol, i amb ell tota la casta política, empresarial i periodística que està fortificada a Madrid, descobreixi les virtuts del bilingüisme. Ells sí que no han entès mai que a Espanya es pugui parlar altra llengua que el castellà (excepte en trobades familiars i folclòriques), ells que a la web de la Moncloa i a tantes altres tracten el català, el basc o el gallec com si fossin collonades de tercera categoria, ells, justament ells, s'indignen perquè la Casa Blanca ha esborrat el castellà de la seva web. Deu ser un efecte col·lateral de la falsa "Operació Diàleg": de cop i volta, s'han fet partidaris del bilingüisme. Als Estats Units, sí, però per algun lloc havien de començar, no? Als EUA hi ha uns 57 milions d'hispans i prop d'un 20% de persones que parlen alguna de les moltes versions de l'espanyol/castellà. I, clar, no poden entendre que un país discrimini una de les seves llengües. Benvinguts al club, senyores i senyors. Ara resulta que han entès que es pot ser nord-americà en castellà i que no passa res, que el bilingüisme no és tan fastigós i "pueblerino" com pensaven… Però no correm massa. El bilingüisme només l'entenen a benefici del castellà, que consideren una llengua superior. El que no entenen és que, igual que l'anglès, el castellà no pugui ser la llengua de l'imperi. No estan disposats ni "jartosdevino" a practicar el bilingüisme a Espanya. Ho troben inconcebible, inútil, ridícul, estúpid. Això és el que pensen. I no trauran conclusions intel·ligents dels excessos demagògics de Trump. Ni una. L'únic que els indigna és que el castellà no sigui llengua cooficial. Això sí que no els entra al cap, des dels temps de Colón/Colom, de l'imperi "donde nunca se pone el sol" i l'Espanya "una, grande y libre". Per això, després de la brillant idea de la "Uait Jaus", ho confesso, a mi, m'està costant deixar de riure, la veritat...