ARA A PORTADA
Segurament, amb les classes particulars que va rebent, Rajoy ja és capaç de construir frases complexes en anglès. Com aquesta: "Yes, boss". Acompanyada d'uns quants "ok", per suposat, que sempre donen color a una conversa entre un "boss" i un subordinat. La xerradeta telefònica entre els dos grans líders occidentals havia de durar vint minuts. Al final en va durar quinze. Segurament, no tenien gaire cosa a dir ni escoltar. Si Trump passa del president mexicà i engega a fer punyetes el primer ministre australià, la trucada amb Rajoy, anunciada com un esdeveniment d'importància planetària, devia ser en to amable i submís. És el que toca quan un govern li diu a l'autèntic "boss" que, si busca un representant per a afers europeus, llatinoamericans, del Magreb i d'Orient Mitjà, allà està ell, disposat a donar-ho tot€ Més brillant, com a estratègia internacional, impossible. És un viu reflex de la talla política de l'actual govern espanyol: sense fer el milhomes com Aznar al ranxo de Bush, es posa humilment a disposició de l'imperi per fer de portaveu i portaplatets allà on més convingui per als interessos nord-americans o "trumpistes", que no són ben bé el mateix. En quinze minuts, a la seva peculiar manera, Rajoy ha dissenyat tota una política exterior situant-se com "l'espavilat d'Europa". Això sí que és un home d'Estat! I, no content amb aquesta gesta històrica, encara va tenir el valor de pronosticar l'enfortiment de la Unió Europea malgrat el Brexit, miracle força improbable a aquestes alçades€ Amic Donald, tu digues en què et podem ser útils, i ens hi posem€ I, si vols un exemple d'eficàcia i estatura política, fixa't en com collem els malvats independentistes catalans€ En quatre dies es rendeixen. De manera que ja saps, que tremolin els islamistes radicals, els immigrans il·legals, els refugiats i tots els que no vulguin fer les coses com Déu mana, com les fan aquells que ell defineix, tan sàviament, com a "espanyols normals". Vist des d'aquí no fa cap mena de gràcia. Però a la Casa Blanca encara deuen riure ara.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- L’habitatge no hauria de convertir-nos en enemics Joan Carles Folia Torres
- Pensionista, que no jubilat Joan Roma i Cunill
- El bosc urbà, un projecte de futur
- Això no va de nosaltres; va de quina ciutat volem Ona Martinez Viñas
- Aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu Salvador Cristau Coll
- Protegir allò que ens protegeix Marc Grau i Grau
- Yes boss, ok boss · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.