El rei dels mil dies

La consigna és discreció. Que no es noti massa que a Espanya hi ha un rei. Perfil baix, que no estan els temps per a gaires bromes. De manera que els primers mil dies del rei Felipe VI (amb "e", sí) no han estat gairebé ni esmentats ni celebrats, llevat d'alguns mitjans monàrquics, que fan sempre salivera davant de qualsevol oportunitat de posar-se als peus (a l'estil catifa) dels monarques. Com deia un d'aquests mitjans aficionats al piloteig: "Mil días en el Trono de una de las monarquías más antiguas del mundo". Els ha faltat arrodonir la frase amb "en la nación más antigua del mundo" i ja hauria estat rodó del tot. Tanmateix, la pregunta que qualsevol republicà o monàrquic s'hauria de fer és més aviat incòmoda: ah, però de veritat tenim rei? Acompanyada d'una derivada: i què fa, exactament? La resposta ja ha estat dictada als mitjans del règim: el monarca es dedica a consolidar la "normalitat institucional" i a preparar sis viatges internacionals, sis, ostres, tu, quina feinada, una vegada ha tancat (ben gloriosament, tot s'ha de dir) el petit problema de la germana i el cunyat i ha aconseguit que molta gent s'hagi oblidat de les aventures (econòmiques, no de faldilles) del pare. Èxit rotund, inqüestionable. Ens ho hem empassat tot, senceret, i sense protestar massa. Som uns súbdits fantàstics, l'enveja de qualsevol monarquia. Però, com que no és prudent abusar-ne, ens han receptat una temporada més de rei invisible, inodor, insípid i inaudible. Discreció i més discreció, acompanyada de tant en tant d'algunes fotos guais, entranyables, enrotllades, que ajuden a calmar els fogots del republicanisme. Mentrestant, ens fan saber que, tot sigui per la pàtria, el monarca està disposat a contribuir a la recuperació econòmica i a afrontar el desafiament català. No ens diuen com, però ja ho sabem: amb discreció. És la millor manera de dissimular la gran veritat: que tot és façana simbòlica, buida, i que no serveix per a res de res. Però és tan guapo i ben plantat, i a sobre fa tan po-ca nosa... (www.joanrovira.blogspot. com)