M'ha arribat la trista noticia de la mort sobtada del company Cayetano Gimenez , un comunista, un líder veïnal i un lluitador dels que han fet història a la nostra ciutat. Recordo que com a vell militant del PSUC em va ensenyar moltes coses, entre elles el de la fe i l'optimisme vital cap a la victòria final: una societat sense classes, justa i rica humanament. Per ell les derrotes eren la lliçó vital que un lluitador o lluitadora havia d'aprendre per no tornar a caure amb els errors, i així encoratjava a la gent amb la seva vitalitat a prova de tot.Quina llàstima que es continuïn cometent els mateixos errors i l'esquerra política i social, de veritat, no el social-liberalisme que ja no és esquerra, continuï sense aprendre les lliçons del gran "Cayetano".
Els valors que va transmetre aquest home amb una mirada clara i transparent, i amb un somriure màgic i de revolta, haurien de ser escola pel futur, perquè els ciutadans i ciutadanes que volen canviar aquesta injusta societat, allà on fos, al barri, a la fàbrica , al lloc de treball , a casa…tornessin a tenir per bandera els valors humans més bàsics (solidaritat, bonhomia, responsabilitat, sensibilitat…) i amb l'eina dels DDHH poder trencar tots els murs de la indiferència, el materialisme i el cinisme que ens impedeixen tenir una Terrassa lliure, una Terrassa on existeixi el dret a la ciutat, on no es vulneri cap dret.
Cayetano, el dia 15 de març, durant la inauguració del Festival de Jazz, a la Jazz Cava, em vas regalar el teu últim somriure. El recordaré sempre, com un estel que em guia. Recordaré que ens has deixat a l'època dels ametllers florits, mentre continuàvem somiant amb primaveres lliures com les que tu explicaves als teus veïns i veïnes de La Maurina, als treballadors i treballadores de CCOO o al teu estimat PSUC-IC. Seràs llegenda pura i entranyable i intentarem que la maquinària hostil d'aquest sistema contra el que lluitàves, no impedeixi, com ha fet amb tants altres companys i companyes, no tapi la teva memòria i et vulgui condemnar a l'oblit, ja que persones honestes i lluitadores com tu, no interessen al poder polític i a l'econòmic ja que sou àtoms que poden contaminar el seu entramat de poder i ambició.
Jo et pensaré amb silenci, i continuaré la lluita constant i diària que tu ens vas ensenyar amb aquell somriure d'esperança perquè algun dia es compleixin algunes de les boniques frases que sortien en aquells centenars i centenars de cartells electorals del PSUC que tu penjaves per las parets de Terrassa en aquelles nits de campanya , inoblidables : "Mia manos, mi capital"; "amb el poble, amb la majoria"; "A Catalunya, a l'esquerra, la nostra Catalunya és la Catalunya dels treballadors"; "Venim de lluny i anem més lluny encara"; "Honestedat, democràcia, comunisme"...
Cayetano, no vull dir-te adéu. Perquè crec que el teu somriure era, es i serà esperança i això sempre ho portarà el vent. I com deia l'estimada companya i gran escriptora (oblidada també) la Montserrat Roig: "Crec amb l'esperança, perquè és només amb ella que es pot construir el futur".
Fins a sempre, company Apolo.
L'autor és advocat i activista pels Drets Humans i Socials