Hi havia una vegada un temps i un lloc on predominava la foscor, el pensament tancat, en els quals la fe i la tradició dictaven l'organització social, és a dir, les idees, les actituds, les opinions, les creences i les conductes dels individus. Era el pensament únic, la característica principal del qual fou la intolerància vers les alternatives. Les cadenes dels costums, de les idees i les creences úniques semblaven lleugeres per sentir-les, fins que arribaren a ser massa fortes per trencar-les. L'esforç, la constància, la persistència, la tenacitat, la lluita i la sang vessada de moltes persones feren possible l'aparició de la claror, de la llum -la Il·lustració. Començà una nova època, on el futur era sinònim d'esperança i progrés, el lloc on els homes projectaven els anhelats valors de llibertat, debat obert, govern de les majories, respecte per les minories, igualtat, solidaritat, laïcisme, educació pública, justícia, pensament crític, etcètera.
Passà un temps i, en un moment determinat, tornaren èpoques de foscor, de pensament tancat, la qual cosa dugué a dues grans i cruels guerres. La reflexió posterior sobre l'horror i la inutilitat de la guerra -els seus maleficis són destrucció, misèria i mort- originà el fet que escampés la fosca boira i tornés a encendre's la llum. En un petit lloc de la Terra començà un període, en el qual els valors il·lustrats -més amunt citats- feren estada durant unes tres dècades. Tanmateix, com diu el filòsof Zigmunt Bauman ("Retrotopia"), el futur ha deixat de ser sinònim d'esperança i progrés i ha esdevingut un lloc sobre el qual els homes projectem els nostres temors a: perdre el treball, portar una vida precària, guanyar uns sous miserables...
S'ha produït des de ja fa un temps una ruptura amb la Il·lustració i un menyspreu pel pensament obert. Manifestacions d'aquesta ruptura i d'aquest menyspreu són la tornada de les ideologies neoconservadora i neoliberal, i la resurrecció del neofeixisme. En efecte, s'estan fent passes enrere per tornar a la tribu, a l'úter matern, al món dels autoritarismes, a la més intensa i extensa desigualtat. Hi ha una abismal escissió entre el que hi ha i el que hi hauria d'haver, entre allò important per al ciutadà i el que interessa als qui fan i desfan al seu arbitri. La llei avui és la insensibilitat mancada de principis solidaris. La festa del Primer de Maig confirma, des de fa anys, que la preocupació pel món dels treballadors s'ha esvaït; hi ha un conformisme submís; les garanties legals que protegien els treballadors han caigut com a castells de sorra i ningú alça la veu, ningú pregunta per la seva immoralitat. Ha renascut el "darwinisme social" del segle XIX denunciat per Charles Dickens. Els valors il·lustrats foren ahir un gran somni, avui són un malson. Diu Viviane Forrester ("El horror económico"), escriptora francesa cofundadora d'Attac, que avui, als aturats, se'ls inculca aquesta vergonya que duu a la submissió, s'indueix aquells a qui es posa en estat de servitud a mendicar un treball, de qualsevol tipus i a qualsevol preu. Això ha fet, afirma Forrester, que la lluita dels treballadors hagi passat de no ser explotats a que, si us plau, exploteu-nos, tingueu-nos en compte. Els ciutadans ens trobem enfront d'un enorme mur -el discurs ultra/neoliberal-, que ha ocupat tots els espais de la vida social i que legitima les polítiques antisocials posades en marxa arreu. Tot això convida a la submissió, a la servitud. Què es pot fer? La història ensenya que si res no es fa res no canvia; que tot canvi profund s'ha aconseguit per mitjà de dues eines: el pensament crític i l'acció social. Amb el primer els ciutadans obtenim alhora els mitjans per reflexionar sobre el que hi ha i el que podria haver-hi, qüestionem les formes establertes de pensament i de vida col·lectiva, de relacions socials i de polítiques; desemmascarem les mentides i assenyalem les contradiccions lògiques i pràctiques del discurs del mercat. Amb la segona -l'acció social- els ciutadans lluitem contra aquest "darwinisme social" i treballem a favor de la dignitat humana, dels valors il·lustrats rapinyats i dels drets polítics i socials arrabassats.
L'autor és filòsof