La celebració dels Premis Cambra 2026, enguany a Rubí, torna a posar en evidència el relleu que té el món empresarial en les nostres vides personals i col·lectives, i que, per obvi, sol passar inadvertit. O pitjor: ve carregat de suspicàcies i prejudicis.
Com que el que més crida la nostra atenció són els conflictes –i la dels mitjans de comunicació, i ara també la de les xarxes i els seus algorismes–, els mons en què vivim els coneixem, sobretot, pels xocs que s’hi produeixen. Sigui el de la cultura, la religió, l’escola, la salut, l’esport, la política..., si en sabem res és, sobretot, per allò que no funciona, que provoca malestar, que els porta als tribunals. I els mateixos interessats, que ho saben, solen recórrer a la confrontació per aconseguir l’atenció i la notorietat que no obtindrien amb les bones notícies.
En el cas del món empresarial passa el mateix. És cert que hi ha una dinàmica de conflicte lògica que neix de la col·lisió d’interessos. No tan sols entre empresaris i treballadors, sinó també conflictes amb l’administració pública –sempre atenta a posar entrebancs–, o amb la mateixa competència entre empreses. Però, en primer lloc, la complexitat actual del món econòmic i empresarial desdibuixa algunes de les confrontacions que fins fa poc estaven ben definides. La propietat dels negocis i grups empresarials queda difusa. El paper dels treballadors, en la majoria dels sectors, ja depenen d’equips i d’experts que desfan una mirada simplista, merament dual. I hi ha una creixent necessitat de coordinar empresa i administració, de col·laboració publicoprivada i de formar part de grans projectes de col·laboració entre empreses. Sigui com sigui, els Premis Cambra 2026 de dijous passat –per cert, amb una posada en escena impecable i amb la bellesa excepcional gràcies a l’Esbart Dansaire de Rubí–, com ho mostrarà també la Nit de l’Empresa de la CECOT aquesta tardor, cadascú amb la seva personalitat pròpia i diferenciada, ens acosten a aquesta mirada més complexa i completa d’allò que avui dia és una empresa, en un món econòmic globalitzat, amb la necessitat de ser innovadors i d’acumular talent. La Cambra, amb 140 anys d’història darrere –cal tornar a recordar que va ser la primera cambra de comerç catalana, i a Espanya, només Bilbao i Sevilla se li van anticipar per pocs dies–, torna a mostrar unes iniciatives empresarials que mostren precisament això: innovació i talent. Unes qualitats que si abans eren resultat de persones concretes, ara ho són d’equips especialitzats.
Insisteixo, doncs, en l’oportunitat de reivindicar el paper de l’empresa en la nostra vida social. Venim d’una Festa Major que, com passa amb totes les festes, es posa l’accent en el seu paper a favor de la cohesió i la dimensió integradora, en especial de la Cultura Popular. És cert. Veure milers de persones molt diverses en tots sentits –edat, estudis, procedències, oficis...– cantant alhora les cançons dels grups musicals, siguin d’Els Catarres o La Ludwig Band, entre més, suggereix aquesta creació de comunió. Però, siguem francs: que no ho fa encara més i més continuadament el món de l’empresa, això d’incorporar persones a l’objectiu comú de crear riquesa, inclòs qualsevol altre centre de treball com l’escolar, el sanitari o del tercer sector? Que no ho fa l’empresa amb el seu paper socialitzador i de creació de vincles materials i simbòlics? Es pot sentir orgull de ciutat per la nostra capacitat de fer festa en l’àmbit local. Però n’hauríem de sentir tant o més per la capacitat de fer empresa i competir amb èxit en l’àmbit global.