El culte al cos

Quan agafo els ferrocarrils de la Generalitat, a Terrassa, al·lucino. On abans hi havia hagut un supermercat francès, hi van col·locar un gimnàs. Deu fer quatre o cinc anys. Una bona manera de rendibilitzar-lo per al propietari del local. El que trobo, però, fora de lloc és l'exhibicionisme. Tant costa posar unes cortines? Els usuaris del tren s'han d'empassar imatges de cossos suats musculant-se?

El culte al cos s'ha convertit en una dèria. Tot de cara a mantenir-lo ajustat a uns paràmetres. Qui els fixa, però? Tots volem ésser prims. Defugim models yankees que ens ofereix qualsevol mitjà de comunicació. I, alhora, sabem que es produeixen trastorns. Ací, parlaria de la bulímia i l'anorèxia, per exemple. Dins d'aquesta actitud, es fan servir un munt de mitjans publicitaris: l'esport, les dietes, la moda, els cosmètics i la cirurgia estètica. En aquest punt, tot no hauria d'estar permès.

Ens queixem de diferents tipus de contaminació: l'acústica, la lumínica, l'ambiental, etcètera. Per què no puc afegir-hi, doncs, la visual? Respectant qui vulgui treballar el propi cos, certes imatges em sobren. Convertir les classes de fitness i pilates en xou ultrapassa el sentit comú. Els usuaris del tren ja tenen llurs pròpies preocupacions. No cal aclaparar-los.

Aquest fet me'n suggereix -de passada- un de semblant. També fa referència, tanmateix, a la publicitat no desitjada: algun dia concret de la setmana, compro el diari (en paper físic). La resta tibo d'internet. I el que em treu de polleguera és que, dins l'exemplar, m'hi posin fullaraca. Em revolta. No suporto pamflets de ningú. Ho dic pensant en marques de cotxes, botigues d'informàtica o algun ens polític. En comprar un periòdic, sempre tinc molt clar el que cerco. I, si vull escoltar les notícies esportives o de l'horatge de TV3, no hauria d'ésser a canvi d'anuncis-pallissa. La pròpia Comissió Europea és ben taxativa en aquest camp: dins d'un Telenotícies mai no s'hi pot encabir publicitat.

L'endemà de Reis -fa sis anys- havia d'entrar en vigor la llei general de la comunicació audiovisual. S'havia publicat -un mes abans- al BOE. Si no es compleix, per què no hi intervé el Síndic de Greuges?..

Potser demano la lluna en un cove.