En els processos llargs de crisi apareixen noves fórmules per donar via a nínxols de professionals. En aquesta crisi que dura des del 2008, una fórmula que s’ha vist pujar com l’escuma són les startups, i m’atreviria a dir que patim una bombolla “startupera”, on només el 2% sobreviu al cap de cinc anys, sobretot per la manca de finançament. Tenim, doncs, un gran nombre d’empreses pimes de nova creació que no concentren massa treballadors (de 0 a 10 màxim), on la majoria són fruit d’emprenedors tradicionals o de base tecnològica amb un alt potencial de creixement, algunes d’elles ubicades en incubadores i acceleradores per un bon ecosistema de negocis. Actualment Catalunya representa el 22% de la creació d’empreses a Espanya.
Però, comparant aquestes dades amb EUA, per exemple, veiem la diferència cultural que existeix entre els dos territoris. Segons un estudi realitzat a l’Estat espanyol, el 74% de treballadors volen ser funcionaris i només el 4% aspiren a ser empresaris (professionals acomodats). Per altra banda els models de negoci dels últims anys abans de la crisi s’han basat molts d’ells en la cultura del “pelotazo”, degut al boom immobiliari, on molts van guanyar milers d’euros en molt poc espai de temps i sense construir una indústria de valor sostenible. I finalment esmentaria l’estigma que ens rodeja a tots els que ens hem atrevit a emprendre, i és el pànic al fracàs. El que hauria de ser una experiència per aprendre, en la nostra societat s’entén com un “ja t’ho deia jo que no t’aniria bé” i intentem que no se sàpiga per no mostrar la vulnerabilitat de l’ésser humà. En canvi a EUA, els professionals més valorats són els que han fracassat mínim dues vegades a la seva vida, ja que suposen a l’hora de reclutar-los que tindran molta més experiència en situacions difícils que no pas una persona que no hagi viscut una situació com aquesta.
Amb aquest panorama, és quelcom complicat triomfar com una startup en la nostra societat, i tots aquells que s’hi llancen experimenten diferents etapes que més endavant identificarem, però tot i així hi ha molts joves i no tan joves que s’han llançat en la creació d’empreses associades a les noves tecnologies on tenen uns costos de desenvolupament menors que empreses de qualsevol altre àmbit. Endegar un projecte tecnològic és factible mitjançant un finançament modest, el qual facilita el desenvolupament i creixement d’aquest a mitjà/llarg termini. O bé acceleradores que apadrinen aquesta tipologia de projectes, on en disposem d’un gran nombre a Catalunya. Encara que, normalment, el/s emprenedor/s utilitzen el model de les 4 efes en un inici per al finançament:
Founders: l’emprenedor i fundador de la idea és el primer que posa els seus estalvis per aconseguir-la fer realitat.
Family: a vegades no és suficient amb els estalvis i hem de recórrer a terceres persones. La família sol ser un recurs econòmic important, i fàcil de convèncer.
Friends: els amics també poden donar-hi suport econòmicament.
Fools: engloba tots aquells recursos que es puguin aconseguir via terceres persones, tipus business angels, entitats financeres, capital risk, crowdfunding…
Parlem ara de les etapes naturals d’una startup:
Etapa llavor (seed stage): és aquella etapa inicial de la concepció de la idea de negoci i desenvolupament de producte o servei. Normalment el conformen 1 o 2 persones on realitzen un esborrany de la idea. És bàsic establir una sèrie d’objectius, vies i metes. El finançament en aquesta primera etapa no és bàsic.
Etapa primerenca (early stage): el producte ja està en el mercat, encara que probablement no sigui el producte/servei final, sinó una prova Beta, però comença a existir una massa crítica de clients que l’adquireixen i comencem a percebre els primers ingressos.
Etapa de creixement (growth stage): el creixement es potencia i es pot arribar al break even, on la companyia aconsegueix una posició estable dins del seu sector. Encara que és molt important seguir millorant el producte/servei per posicionar-se amb la competència, i sobretot controlar l’estructura de costos per anar guanyant quota de mercat sense ofegar-nos en deutes. L’empresa comença a créixer de forma exponencial, pel que és normal que en aquesta etapa hi hagi un creixement de la plantilla.
Etapa d’expansió (expansion stage): és el moment de donar un triple salt i expandir-se a altres mercats i segments. És una de les fases amb més risc, ja que cada pas ha d’estar mesurat al mil·límetre, meditat i recolzat en una estratègia clara.
Etapa de sortida (exit): si ets del 2% de les startups que han aconseguit arribar fins a aquesta etapa després d’un dur viatge empresarial, arriba la possibilitat de la venda (exit) o la continuïtat com a empresari. La primera possibilitat es basa en la venda de l’empresa a través d’una fusió, absorció… per una altra companyia que veu en ella una oportunitat per millorar el seu producte/servei. I l’altra és la continuïtat de l’empresa independentment i convertir-se en una prestigiosa i reconeguda marca del sector amb un important actiu de professionals del sector.
* L’autora és consultora-formadora