A poc a poc...

Aquests darrers dies, la gent que passava de l'actualitat s'ha enganxat als mitjans de comunicació. No cal mostrar gaire perspicàcia per intuir que m'estic referint al procés secessionista de Catalunya. Entre els mass-media, esdevé prou fàcil triar i remenar. Certament la base objectiva és la més adient i escollida. En aquest sentit, difícilment podem encabir-hi el que anomenem les televisions públiques (TV3 i TV1). Per contra, han posat en safata a La Sexta un augment brutal del share. Pel que fa a diaris (en paper o digitals), el centralisme i equidistància de La Vanguardia i l'olfacte de El Periódico (amb Màrius Carol i Enric Hernández al front) guanyen i golegen el servilisme de l'Ara, VilaWeb i Puntavui.

Voldria posar un granet de sorra -com, de fet, intento sempre- per establir ponts de diàleg i entesa. M'imagino que em tocarà suportar algun insult o menyspreu. No em preocupa. Si més no en base al principi de llibertat d'expressió. Valor del tot garantit teòricament per la pròpia Constitució espanyola. No pertànyer a Òmnium, ANC o no mostrar-se del tot compromès amb opcions del procés et penalitza.

El títol de la meva columna anava coix, a consciència. He triat una frase antològica del gran poeta Antonio Machado, que ara completo: "Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas". Poc a poc i bona lletra. Per a mi, seria un avís per a navegants. Un bon consell en allò que Lluís Llach (justament diputat de Junts pel Sí al Parlament català) parafrasejaria com viatge a Ítaca. Certament tot indica que no van preveure les aventures, la durada, el destí i la travessa. És prou lícit voler anar més lluny. Sobretot quan tanta gent creu que hi ha cadenes que ens empresonen. El demà encara no s'acosta. Cal fixar bé les sendes i el velam. Deixo de banda l'opció poètica i apel·lo pel seny. La velocitat adient i ben estudiada.

Tornant al recurs d'en Machado, "al andar se hace camino / y al volver la vista atrás / se ve la senda que nunca / se ha de volver a pisar"... És clar, tanmateix, que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dos cops amb la mateixa pedra. Per tant, tanco la meva reflexió bo i reflectint que els nostres polítics n'han de prendre nota. No s'hi val anar per lliure. La inconsciència esdevé molt mala consellera.