Adéu, novembre!

Novembre és un mes que m'agrada. Malgrat que massa gent l'associa al record dels difunts. Amb tot això, hi ha un refrany que el trobo escaient: al novembre, Tots Sants el primer i sant Andreu el darrer. Per tant, tots, creients i agnòstics, ens hem de sentir poc o molt encabits/associats en el seu embolcall. Un altre parell d'adagis (per sant Andreu, neu per tot arreu / per sant Andreu, si no teniu manta patireu) vénen referits expressament al fet climatològic, tristament desmarxat de ritmes tradicionals.

Primer de tot, doncs, vull tenir un record especial, junt amb la meva més cordial felicitació, per a tots els qui duen aquest nom tan bonic. Tant de bo que ho puguin celebrar per molts anys. I, alhora, que jo ho pugui veure! Serà un molt bon senyal per a ambdós bàndols.

Del sant diré que fou un dels dotze apòstols de Jesús. D'origen humil (concretament, pescador, com son germà Pere) esdevingué bisbe de Bizanci. Aquest càrrec desembocà en el patriarcat de Constantinoble. Justament per això se'l considera el cap de l'església ortodoxa. Mai no he amagat les meves conviccions religioses. En aquest sentit, sóc ferm partidari d'activar -fortament i decidida- la línia d'entesa i unió de totes les esglésies cristianes. Així, interpreto un canvi d'actitud i velocitat substancials de fa poc més de quatre anys i mig. La data coincideix amb la presa de possessió -com a sant Pare- del papa Francesc (excardenal Bergoglio).

El pontífex s'enfronta a línies prou immobilistes i conservadores. Ha tingut el coratge d'afrontar temes polèmicament renovadors. Començant per la transparència informativa, la voluntat de prioritzar l'atenció al jovent, una renovació a fons de la cúria, el sentit franciscà de la senzillesa, la pèrdua constant de fidels i l'ecumenisme.

Fa anys que tinc la sort de publicar. Només he tingut el que qualificaria de "conflicte" amb l'autoritat eclesiàstica local. Se n'ha derivat el que considero una mesura que entenc com a rancuniosament injusta i sense base. Sota aquesta premissa, sense entrar en detalls, reivindico el dret a la llibertat d'expressió. En tota la seva extensió. L'Església som tots. Sant Andreu en va ésser i en segueix essent un referent molt vàlid.