Ves per on, avui, s'escau la festivitat d'aquest sant. Se l'invoca per guarir el mal de gola. "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos." Alhora, és el patró dels cardaires, a causa dels instruments utilitzats al seu martiri. És ací que em veig amb l'obligació de remarcar la tasca impagable, soterrada i discreta que fa el Centre de Normalització Lingüística de la vila. Una de les funcions que té assumides -val a dir, per cert, que la duu a terme amb molt bona nota- és omplir de contingut les plaques del que s'ha convingut a denominar el nomenclàtor egarenc. Aquesta feina, la va encetar en Ferran Lozano, el seu antic director, a hores d'ara ja jubilat. És just recordar-lo i agrair-li-ho. Referint-me, doncs, transitòriament a la guia de carrers, no puc obviar el nostre passat. No endebades tot un seguit d'ells porten noms associats a una indústria que esdevingué cor i ànima del dia a dia de tants terrassencs: Cardaire i Filatura, plaça del Tint, avinguda del Tèxtil, etcètera. Bona part de la riquesa del nostre entorn immediat la devem, sens dubte, als ingressos provinents d'aquest sector.
Tornant al tema inicial, sant Blai va néixer a Sebaste (antiga capital d'Armènia, l'actual Silvas... a Turquia), al segle III de la nostra era. Era metge i arribà a ésser bisbe d'allí mateix. Va morir colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat. La seva santedat es manifestà en nombrosos miracles. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. La mare ja li dugué mort mentre conduïen Blai a la presó. Per això se'l considera l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, li digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. L'animal li va fer cas. L'amo del porc, molt agraït, li donà menjar en trobar-se reclòs/empresonat sense poder provar cap mena d'aliment.
Igual que per la Candelera, hi ha refranys referits a l'oratge previst per a la resta de l'hivern: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat / Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut". O el refrany castellà "por san Blas, la cigueña verás. Y, si no la vieres, año de nieves". Una de les formes com se'l representa és amb ciris entrecreuats, que es col·loquen dessota la gola de la persona que implora la seva intercessió. Dit això, "ora pro nobis".