Qui sembra cull

Des que se m'oferí aquesta columna diària, vaig triant temes variats. Sóc conscient de la responsabilitat contreta. M'interessa tocar tradicions, fets locals i qualsevol altre fet que ajudi a generar opinió. Així, de fa setmanes, sento la necessitat de ressaltar -si fa no fa, amb periodicitat mensual- la tasca importantíssima que duen a terme un seguit d'empreses egarenques. En una llarga etapa de crisi, resten lluny els records i el batec dels telers que envaïen un munt d'indrets de la nostra vila. Gràcies a l'enginy i visió avançada de persones anònimes entreveiem un panorama millor en més sectors.

Fa vuit dies, es produí l'òbit d'una gran persona, totalment entroncada amb el rerafons d'aquest entrellat. Parlo de la senyora Maria Teixidor i Colomer, vídua d'en Martí Viñolas i Lloveras. Un matrimoni gironí (de Cassà de la Selva) que arribà a Terrassa fa setanta anys, a la recerca d'un futur familiar més pròsper. Pencaires fins a la medul·la, amb una ferma dosi de coratge i un esperit emprenedor incontestable van obrir una botiga de queviures al carrer de Topete. Qui no recorda en Martí carregant (fins al capdamunt) un carruatge tibat per un cavall per repartir gènere a tots els racons de la ciutat? Inicialment, Vichy Catalán i lleixiu, sobretot. Sovint, es donava el fet que el propi pendent del carrer feia que el cavall no se'n sortís. Ell mateix -amb un parell de pebrots- ho empenyia.

Amb hores de forta dedicació i un temperament fora del normal, assolí fites superiors. Amb el pas dels anys, cap als anys vuitanta, fundà la societat/empresa familiar Viñolas Teixidor. Es dedica al repartiment -amb una flota de camions d'un inconfusible color vermell- de licors i begudes pels bars i establiments d'hostaleria locals. Un bon nombre dels seus fills (Josep, Narcís, Lluís, Empar, Cesca i Jordi, entre d'altres) s'encabiren en el projecte, que funciona i dóna un molt bon servei. Tal que un rellotge.

El meu més sincer i sentit reconeixement a una tasca molt ben feta. Alhora, tot el meu suport a aquesta gran família de Can Palet, que s'ha fet estimar de tothom. "El que no es paga amb diners, es paga amb dinades." Ens cal tenir molta gent amb el seu tarannà.