Sant Vicenç Ferrer

Avui, el món cristià celebra la seva festa. Pel fet que fa 599 anys que va morir, tal dia com avui. Un famós prevere dominic de finals del segle XIV i principis del XV que viatjà per tot Europa, predicant apassionadament la fe cristiana. Nascut a València, és patró del País Valencià, malgrat no ser jorn festiu en tot el territori. Alhora se li reconeix la seva vessant literària, conservant-se'n gairebé tres-centes homilies. Val a dir que tenia una oratòria fàcil, culta i farcida de rauxa. Un carisma que comportà la conversió d'un gran nombre de gent a la fe catòlica. No tan sols en files cristianes, sinó també musulmanes i jueves, que l'apreciaven molt. Personatge de família noble, palesava un caràcter fort i eixut. Solia referir-se a esquemes apocalíptics, la qual cosa, combinada amb alguna dot guaridora, escampà la seva anomenada arreu del continent. Aquell estil no encaixaria gens ni mica a hores d'ara. En tot cas, m'estimo més sentir un ponent coherent que no pas un amb poca esma i embolcallat per la mística voladissa, que m'adorm. Posat a afegir-hi potser més pa que formatge, hi una cosa que no puc encaixar en aquest camp. Parlo d'una certa tendència a prèdiques arrelades en la incoherència dels fets amb el contingut. El que un adagi llatí fustiga amb la sentència del "res, non verba". Els trobes als púlpits i a la política. Com quan t'encoratgen a la misericòrdia i ells no et perdonen. O, en clau electoral, quan et prometen la lluna. Sempre predicava en valencià, encara que el públic fos forà. Això s'interpretava com un miracle. Perquè les llengües romàniques, sobretot en termes religiosos, eren més similars. Es feia entendre per castellans, portuguesos, occitans, francesos i italians. El que veig més surrealista és com s'ho feien els anglesos i els alemanys, puix que no es troben en aquest enquadrament.

Posar sants com a referents a hores d'ara pot sonar a música celestial a molta gent. En sóc del tot conscient, volent respectar l'escepticisme d'alguns lectors. Em resisteixo a acceptar un entorn social només ancorat en el culte al diner, la cultura de l'egoisme i l'absència de valors morals/ètics. Certifico que hem perdut el nord d'uns valors que sempre ens haurien de reptar. En aquest sentit, el personatge que proposo avui ha de fer per remoure'ns la consciència.