"No surrender"

Mentre que la situació política al Principat està del tot empatollada, hi ha qui la vol eternitzar. En el sac, hi poso el jutge Pablo Llarena, Mariano Rajoy, Roger Torrent i els dirigents de PDeCAT i ERC. No entenent-hi de temes jurídics, hi ha un seguit de decisions i sentències que m'acoquinen. Obvio llistar-ne el reguitzell. N'hi ha per llogar-hi cadires si consulto els darrers indults atorgats pel govern!

Dedueixo criteris diversos en la presa de decisions. Una suposada uniformitat en l'aplicació de sancions no hi és. Alhora hi ha qui té ganes d'emmerdar la troca! Què hi pot tenir a veure -dins del sidral, en escenaris tan diferents- l'interès d'algun analista de premsa a ressuscitar la cançó "No surrender", d'en Bruce? La traducció del títol es presta a diferents interpretacions. La més literal s'avé al "no em rendeixo". Data de fa trenta-quatre anys i formava part del famós àlbum "Born in the USA". Criticava la hipocresia d'una societat sempre abocada a guerres. El 2004, el candidat John Kerry obria els mítings de campanya presidencial contra Bush amb la mateixa cantarella. Ara, però, clonant els convergents, entenc que "no toca".

Considero una cabronada empresonar els Jordis (Sànchez i Cuixart) i la resta d'antics exmembres del govern català (Puigdemont, Turull, Junqueras, Romeva, Rull, Bassa, Forcadell i Forn). No em cap al cap. Alguns ultrapassen els cent cinquanta dies de presó, sota al·legacions de dubtosa subjectivitat. Si tan greu és la situació, per què no es fa, ja, un judici urgent? El poble s'ha d'empassar estoicament la "llarenalitat" d'un article 155 que ens condemna a l'atzucac? A quins efectes vàrem anar a votar el proppassat 21-D?

Massa preguntes€ amb una sola resposta: som la riota del món! La simfonia grinyola. El president del Parlament no puc pas entendre les ganes que demostra volent allargar el conflicte. Es deixa guiar pel faristol, la batuta i la disciplina del seu propi partit. La meva proposta és que es rendeixi, d'una vegada per totes, al seny català. Amb decisions ajustades a dret, lògica i que albirin la sortida adient d'un govern. Que facin país i no el mantinguin aturat.