L'ombra del xiprer

La sombra del ciprés es alargada" fou la primera novel·la d'en Miguel Delibes, Premi Nadal-1947 i publicada un any més tard. Ara, en commemorem el setantè aniversari. Val a dir que un periòdic d'abast estatal la va incloure en la llista de les cent primeres novel·les espanyoles del segle XX. Tot plegat quan el propi autor sempre va pensar que s'avenia ben poc amb el seu estil personal. Al llarg de la primera part de l'obra, s'hi destil·la i respira un deix de pessimisme i regust negatiu. Abans del final, tanmateix, evoluciona casualment envers una perspectiva optimista amb l'entorn que l'envolta.

On vull arribar amb aquest preàmbul? Intento fer una anàlisi ajustada de la política catalana al llarg dels darrers quaranta anys. Per això, he triat aquest títol com a capçalera del meu article. Fa massa anys que som ancorats al suposat punt de partença. Dessota l'ombra d'un hàlit constant d'uniformitat malaltissa i corrupta, la classe política no ha sabut (o tampoc no vol) sortir del sot. De fet, sembla ésser -tot veient el panorama actual- que uns i altres s'entesten a provocar i no res més. Ja els està bé i així ens va. Una mala manera de fer el préssec. Quina pena! Quan i com seran capaços de capgirar aquest esquema, fent un cop de timó orientat a la millora efectiva del panorama? Estic avorrit de l'aborregament i l'entabanada general dels teòrics "gestors" del sidral: Torra, Rajoy-Millo i García Albiol, Sánchez i Iceta, Rivera i Arrimadas, Llarena, Torrent i Sabrià. Quina casualitat que m'hagi sortit un "team" d'onze persones, com si fos realment un equip de "foot-ball"! El que em fa dubtar més rau en la tàctica a aplicar. Serà millor un 4-2-3-1, un 4-3-3 o qui sap què?

Se me'n fot una o altra. Tan sols pretenc que la partida es dugui a terme, d'una vegada. Que guanyi el millor. I, per damunt de tot, que la lliga del benestar no s'aturi. Que, de tot plegat, se'n derivi un govern efectiu. Amb la prioritat del servei social i la millora de sectors cabdals. No cal ésser gaire perspicaç per intuir que -en el pack- hi situo mercat laboral, sanitat, educació, cultura, atenció a gent gran i immigrants, etcètera. Mentre que el poble no hi pinti res i prevalgui el personalisme dels dos primers actors, el sol no m'arriba a torrar.