Tibant de notícies recents, de manera aleatòria en vull contrastar dues de finals de maig. Corresponen concretament als dies vint-i-nou i trenta. Ambdues vénen referides a l'ajut solidari. Amb una diferència substancial: una es produí a França i l'altra, al País Basc. Per tant, puc parlar -amb total propietat- d'ací i ara. La sola lectura d'un estol de diaris sovint em dóna temes per poder bastir aquesta columna.
Mamoudou Gassama es convertí en ciutadà francès ipso facto. En trenta segons, va passar del no-res al tot. El temps que va trigar a enfilar-se per la façana d'un bloc de pisos, amb l'habilitat d'un mico. Jugant-se la pròpia vida, salvà la d'un infant penjat de la barana d'un quart pis. La societat francesa l'enlairà a la categoria d'heroi nacional. A l'extrem que el propi president de la República (Emmanuel Macron) el va rebre, al palau de l'Elisi, immediatament. Li garantí la ciutadania francesa (en aquell mateix moment) i una feina fixa al cos de bombers de la capital francesa. Chapeau! Oui, monsieur!
L'endemà mateix, un camioner ucraïnès desorientat va ficar-se -sense voler- dins el casc urbà de Bilbao. Després de bolcar, arran d'un aparatós accident, el vehicle es va incendiar. Mentre les flames consumien -a gran velocitat- tota la seva estructura, el noi que el conduïa va quedar atrapat dins de la cabina. Tot va ésser, llavors, qüestió de segons. D'una manera semblant a la de París, un petit grupet de vianants reaccionà espectacularment i ràpida. Especialment un noi que malviu -de fa mesos- al carrer, amb l'única companyia d'un gosset. A base de rocs i d'un pal metàl·lic que deuria arreplegar d'un contenidor de brossa proper, aconseguí rebentar el vidre de la cabina.
Alhora que les televisions reflectien com els bombers controlaven les flames, el noi del gos retornava al seu "hàbitat" natural. És a dir, el carrer. Em pregunto: clonant l'exemple francès, no hi tenen res a dir Juan-María Aburto Rike, Iñigo Urkullu o Pedro Sánchez? Ni l'alcalde de Bilbao, el lehendakari o el president espanyol tenen cap reacció al voltant d'aquesta notícia? Vull suposar que deuen seguir l'actualitat€ Quin desencís més gran! El món és ple de desagraïts. A banda que crec que el seu ridícul és dels que fan època. La bufetada francesa és de les que fan època.
ARA A PORTADA
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Una certa mirada: una economia que posi la vida al centre Sonia Gimenez Guzman
- S’acosta Nadal Salvador Cardús Ros
- Eleccions 17M a Andalusia Antonio Machado Requena
- Deficiències en el servei de recollida selectiva Joan Roma i Cunill
- Els conflictes s’han de resoldre parlant, mai amb violència Ferran Pont i Puntigam
- Dels barris al Mentalfest: Terrassa cuida la salut mental
- "Hic et nunc..." · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.