El divendres 28 d'octubre de 1938 Barcelona acomiadava els supervivents de les Brigades Internacionals. Fou un immens clam popular d'emoció i agraïment per a tota aquella gent que dos anys abans havien vingut a lluitar al costat de la República. Els brigadistes reberen de forma directa i emotiva la gratitud de milers de barcelonins. Desfilaren per la Diagonal i el passeig de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. Molts havien creuat (1937), il·legalment, els Pirineus per retrobar-se al castell de Sant Ferran de Figueres en l'inici d'una aventura heroica, compromesa i desconeguda. Previ al comiat de Barcelona, tres dies abans, a l'Espluga de Francolí s'havia fet un homenatge i reconeixement a l'esforç i heroïcitat d'aquells milers d'homes i dones que havien vingut d'arreu del món per lluitar contra el feixisme i defensar els valors republicans. En qualsevol cas aquells protagonistes i supervivents visqueren un gran desconcert per la decisió del govern del doctor Negrín - 21 de setembre de 1938 - de retirar la presència estrangera dins l'Exèrcit republicà. La frustració i el desànim suraren entre molts d'aquells anònims combatents. Han passat 80 anys del seu comiat i una diversitat d'actes, menys dels que voldríem, ens recorda aquells esdeveniments que formaren part de l'angoixa i el dolor més punyents dins de la Guerra Civil.
La història de les Brigades és la suma de milers d'històries que, avui en dia, es segueixen recopilant i reordenant per experts i personal interessat en aquesta temàtica. És un dels capítols que més interès desperten i que més sorpreses i noves i apassionants troballes ofereixen. No és un tema tancat en cap dels sentits i seguim immersos en la persistent recerca d'una xifra aproximada de participants, homes i dones, així com una exhaustiva informació, àdhuc desmitificació, sobre la procedència i els vincles professionals i polítics dels seus components. El tema és una font inesgotable de suggeriments i d'interès històric. Vuitanta anys després no ha minvat, ans al contrari, l'interès i admiració per molts joves que van deixar la llar, la feina, la família i la pàtria per lluitar a favor de la llibertat i la democràcia. Els brigadistes oferiren una gran lliçó a tot el món. Com es veu des del present? Per un costat mostraren el seu sentit solidari i generós que impregnà l'actitud i resposta de milers de persones que no dubtaren a jugar-se i també perdre la vida i per un altre la colpidora resignació en acceptar una desconcertant/adversa retirada. Un tercer aspecte és el que fa referència a la rebuda en els seus països. Aixecaren tota mena de dubtes, ostracisme i malfiança. A la Unió Soviètica patiren purgues indiscriminades, el gulag i la presó. Als Estats Units foren arraconats socialment i professional. La cacera de bruixes i el maccarthisme no tingueren pietat amb alguns d'aquells brigadistes que no havien fet altra cosa que defensar els ideals que "suposadament" identificaven el seu país. Pura hipocresia.