El tinent d’alcalde Xavier Cardona presentava eufòric el calendari d’actuació del projecte del pàrquing del Portal de Sant Roc.
Presentació que demostra un cofoisme fora de lloc, ple de contradiccions i incoherències i com la revolució verda ha estat una ficció i una mera estratègia de publicitat i propaganda, a la qual ens té molt acostumat aquest govern.
I una altra pregunta a fer-nos: on queden les polítiques de mobilitat sostenible? On la cara dels tècnics d’aquest servei cada cop resta més ajustada a una acció de propostes més marginals i a ser un servei que comença a ser una mera anècdota, per desgràcia d’ells.
I on queda la nova Àrea de Transició Ecològica? Que no diu ni piu sobre les aberracions mediambientals del conjunt de l’Ajuntament i en concret les decisions de l’Àrea de Territori, que segueix decidint sobre totes les incoherències i absurditats que atempten contra els criteris de sostenibilitat mediambiental. Un silenci que es contradiu amb el que haurien de ser els objectius d’aquesta nova àrea. I també el que comporta a molts dels seus tècnics, que continuen sent purament marginals en les polítiques municipals.
Per desgràcia, a aquestes polítiques imposades des d’Urbanisme, i afavoridora dels interessos lligats als poders fàctics econòmics, en aquest cas als interessos comercials que no tenen res a veure amb els criteris de sostenibilitat mediambiental.
Quan per problemes estructurals del pàrquing es va haver de tancar pel risc que comportava, era una bona oportunitat per refer el projecte, i atendre els interessos del conjunt de la ciutadania, i no per continuar fent polítiques al servei de determinats sectors. Millorar l’espai públic per donar un ús ciutadà i amb criteris de sostenibilitat era una oportunitat.
I, sobretot, calia revisar la política de mobilitat al Centre urbà per resoldre dos aspectes: la reducció de la contaminació de l’aire amb la reducció del vehicle privat amb una zona de baixes emissions clara i precisa, sense dubtes i absurditats; i una segona, que era evitar l’entrada de vehicles privats als pàrquings de dins la ciutat. Això volia dir posar en marxa una estratègia clara de pàrquings situats a la perifèria del Centre i a les entrades de la ciutat reforçant el transport públic amb vehicles llançadora.
No s’ha fet res d’això, la zona de baixes emissions és una quimera, plena de contradiccions i incoherències, amb canvis de criteri que només porten a la confusió, amb una comunicació deficient i inexistent. I amb una política de pàrquings al llarg dels anys que ha estat un veritable contrasentit, que ha ubicat la majoria dels pàrquings al Centre de la ciutat, que ha arribat fins al Raval i la Plaça Vella, tot per afavorir els interessos del comerç que mai està satisfet i pensa que la ciutadania ha d’estar al seu servei.
Per tant, tenim una mobilitat pensada amb la punta del nas, i que ara genera moltes dificultats per adequar-la a criteris de mobilitat sostenible i de millora dels interessos mediambientals. I quan pensàvem alguns que no continuaríem fent aberracions, ja que els responsables municipals continuen aplicant els criteris d’insostenibilitat i portant el trànsit fins al moll de la ciutat, i afectant la reducció d’emissions i una mobilitat de saturació i contaminació efectiva.
És evident com demostra la posada en marxa d’aquest pàrquing que les polítiques efectives de mobilitat sostenible per aquest Ajuntament i govern són una ficció. No s’ha fet cap pàrquing de dissuasió perifèrica, ni del Centre urbà, ni de les entrades de la ciutat, i no està previst en cap cas. I repeteixo: el silenci sospitós d’una Àrea que no obre la boca contra aquestes polítiques que la fan inútil i innecessària, i que no obre la boca davant dels greus problemes i decisions.
Per tant, davant d’una política de mobilitat sostenible inexistent, a l’única cosa que es podrà aspirar és a mantenir una política caòtica, afavoridora dels interessos del cotxe privat i al servei dels poders fàctics econòmics. I aquells que tenen problemes de contaminació i saturació del trànsit, com són els veïns de Galileu i Arquimedes, només els resta sobreviure a la incapacitat i la propaganda buida de contingut.
La felicitat incomprensible del tinent d’alcalde davant d’una aberració i manca de criteris és una demostració de la inexistència d’una política coherent de mobilitat sostenible, està demostrat que no sortim de la incompetència d’un govern que és incapaç d’entendre i aplicar solucions als problemes, i només anar a cop de contradicció i a atendre les pressions de determinats interessos.
Una política de curt termini, de molta improvisació, plena d’incoherències i d’un discurs de paper, però que per desgràcia té conseqüències per a la qualitat de vida i la salut del conjunt de la ciutadania. Cal recordar que les polítiques de mobilitat mal aplicades tenen conseqüències greus per a la salut, tal com afirmen els experts i col·lectius sanitaris, i això molts governs anteriors i l’actual han perdut el nord i les possibilitats de canvi, i cada oportunitat perduda és un greu atemptat per aplicar una política amb criteris de sostenibilitat mediambiental, que provoca anar com els crancs i fer passos enrere. I, per desgràcia, tenim algun partit a l’oposició que tampoc té una política mediambiental concreta, ho va demostrar amb la seva gestió durant molts anys, que va ser un mer servidor dels interessos econòmics i la sostenibilitat mediambiental era una mera anècdota.
Espero i desitjo, sobretot per als seus professionals, que algun dia l’Àrea de Transició Ecològica deixi de ser una mera abstracció i un miratge, un mer concepte inútil i que d’una vegada compleixi amb la seva funció i objectius, si no, millor que la tanquin i no enredi la ciutadania, ja que el descrèdit és evident, i la ciutadania no es deixa enredar per fomentar mers canvis estètics.
I als mitjans de comunicació locals, que tinguin un sentit crític i a més de donar una mera informació, que siguin molt més analítics i crítics, busquin més profunditat en les notícies i siguin capaços de deixar de ser uns mers informadors del que digui l’Ajuntament, participant amb la seva publicitat i propaganda, sense el més rigor, sobre problemes que afecten plenament el conjunt de la ciutadania.