No, no vull generalitzar, però sí copiar algunes coses que són realment envejables. Per exemple?
Doncs, mireu, com a berguedà que soc, tinc accés gratuït al Túnel del Cadí, des del moment en què diversos alcaldes i diputats vam unir forces i ens en vàrem sortir, juntament amb la Cerdanya i l’Alt Urgell.
Aquesta gratuïtat em permet anar molt sovint cap a l’altra banda: la Cerdanya i Alt Urgell, però, lògicament, també cap a França. No vaig gaire lluny, però conec bé un bon nombre de municipis. I voltar vol dir mirar, contemplar, gaudir del paisatge, la gastronomia, la llengua, els costums i tot el que suposa.
Doncs bé, sembla miraculós que passada la línia de frontera desapareguin els guixots i grafits, amb totes les seves varietats. Murs nets, trens nets, edificis sense guixades ni vandalitzats.
No tot és perfecte, però en aquest àmbit han aconseguit un èxit que ja m’agradaria poder-lo traslladar cap aquí.
Però bé, feta aquesta introducció, em volia referir a una magnífica idea, molt ben aplicada en totes les carreteres principals, autopistes incloses, i en carreteres secundàries, fins i tot les menys utilitzades: àrees de pícnic, arreu del país. Francament, envejo aquesta iniciativa que no som capaços de copiar, i encara menys dur a bon port.
Pel que fa a autopistes, és una joia saber que si et pares en una, en trobaràs una altra al cap de quinze o vint quilòmetres. Si una és gran i àmplia, pot ser que la següent encara ho sigui més, amb àmplies zones per a la canalla, amb jocs, taules i, en algunes, fins i tot dutxes per poder recuperar ànims i canviar vestimenta.
I si això hauria de ser obligatori en totes les autopistes, no menys grat és trobar àrees a les carreteres de muntanya. No han pas de ser grans i amb serveis inclosos. Simplement, una petita zona d’aparcament i al costat 3 o 4 taules amb bancs per poder parar i menjar. Lògicament, també uns contenidors per deixar cada cosa al seu lloc, i continuar camí.
I si es coneix una mica el territori, vas cap a vies realment poc transitades i trobaràs zones d’aparcament on deixar el vehicle i entrar al bosc. I ja al bosc, també hi pots trobar altres zones amb alguna barbacoa i unes taules per fer parada i fonda. És lògic veure i trobar un munt de persones que aprofiten aquests equipaments per sortir de casa i anar a caminar, sigui el dia que sigui, a l’estiu o a l’hivern.
Per què no ho copiem? Ho he demanat moltes vegades i sempre em remeten a intencions futures. De moment, aquí en tenim molt poques i no sempre degudament mantingudes i equipades. Però no hem de defallir. S’hi ha d’insistir i perseverar, però si volem que la gent vagi al bosc, ho ha de poder fer en condicions adequades. Deixar el cotxe fora, i entrar sabent què es pot o no es pot fer.
I quan es vulgui fer parada i fonda, tenir llocs adequats, ben senyalitzats i ben portats. Un altre dia parlarem d’altres coses a copiar, però de moment aquesta em té meravellat cada vegada que les faig servir.