La igualtat no es construeix només a les aules. En un context de qüestionament de drets que crèiem consolidats, prevenir les violències masclistes exigeix un compromís col·lectiu que impliqui tota la ciutat.
I també reivindicar el paper transformador de l’educació, especialment de la coeducació, com una de les eines més poderoses per construir una societat més justa, lliure i igualitària.
Per això, la coeducació no és una moda, ni una assignatura complementària, ni ha de ser una qüestió que depengui de la sensibilitat personal de cada docent. És una qüestió de drets humans i una responsabilitat educativa emparada pel nostre marc normatiu. Però, més enllà de l’obligació legal, cal entendre que la coeducació és una eina essencial per actuar sobre les arrels de les violències abans que es manifestin. Perquè les violències no neixen del no-res. S’alimenten de desigualtats, jerarquies, estereotips i relacions de poder que aprenem des de la infància i que sovint reproduïm sense ser-ne conscients.
Des del moment que naixem, la societat ens transmet expectatives diferents segons si som nens o nenes. Als nens se’ls continua associant amb la força, la valentia, l’acció, la competitivitat i la iniciativa. A les nenes, amb la discreció, la dolçor, l’obediència, la cura dels altres i la contenció emocional. Aquests estereotips, aparentment inofensius, constitueixen una forma de violència simbòlica perquè limiten les possibilitats de ser i penalitzen qualsevol comportament que s’allunyi del model establert.
Coeducar significa fer visible allò que hem après a normalitzar. Significa revisar les nostres creences, qüestionar les pràctiques quotidianes i prendre consciència de com eduquem, de què reforcem i de què invisibilitzem. Per això, la formació del professorat i de tota la comunitat educativa és imprescindible. No podem transformar allò que no som capaços d’identificar.
Però l’escola, tota sola, no pot transformar una societat que continua reproduint desigualtats. Els infants i joves no aprenen només a les aules: aprenen a casa, als carrers, als clubs esportius, als espais de lleure, als centres sanitaris i a través dels models de relació que observen quotidianament.
Per això, reivindiquem que Terrassa apliqui i desplegui de manera efectiva el Pacte per la Coeducació, amb l’objectiu de canviar el paradigma social que passi d’un model patriarcal que ha construït relacions jeràrquiques entre homes i dones a una societat de persones lliures, diverses i iguals en drets, oportunitats i dignitat.
Aquest pacte ha d’implicar tota la ciutat. Els centres educatius, des de les escoles bressol fins als instituts, han de garantir una coeducació real, que vagi molt més enllà de compartir les aules. Cal revisar els materials, els jocs, els patis, el llenguatge i les pràctiques educatives, i assegurar una formació sistemàtica i obligatòria del professorat. Les famílies, les entitats i els barris també han de ser protagonistes d’aquesta transformació, amb espais de reflexió sobre els rols de gènere, la corresponsabilitat en les cures i les masculinitats.
Proposem incorporar una hora setmanal de coeducació emocional des de l’Etapa Infantil (I3), impulsar escoles de famílies que permetin qüestionar els rols tradicionals (qui té cura? Qui neteja? Qui lidera?) i desenvolupar programes específics amb nois i homes per construir masculinitats igualitàries. Perquè la igualtat no és una qüestió de dones: és una responsabilitat compartida, i sense la implicació dels homes no aconseguirem el canvi de paradigma.
L’Ajuntament de Terrassa ha d’assumir el lideratge d’aquest procés, des de l’escolta i la participació ciutadana, garantint pressupost, recursos, objectius concrets i mecanismes de seguiment. No necessitem només declaracions de bones intencions ni actuacions puntuals al voltant del 25 de novembre. Necessitem polítiques sostingudes i compromisos que es tradueixin en transformacions reals.
Volem que els nostres fills aprenguin a relacionar-se des del respecte, l’empatia i la igualtat, lliures dels mandats d’una masculinitat basada en la dominació. Per això reivindiquem un Pacte de Ciutat per la Coeducació. Perquè la igualtat s’educa, les violències es prevenen i les societats es transformen. No es tracta només de construir escoles coeducadores. Ha arribat el moment de construir una Terrassa coeducadora.
Anna Sánchez Moix. Casal de la Dona de Terrassa