La música no fa dol

Si la por fóra música, ballaríem tots. La música amanseix les feres. I on hi ha música mala cosa no hi pot haver": heus ací tres adagis per encetar la columna del dia de santa Cecília, patrona d'un art tan emotiu. Em ve de gust fer-ho, intentant guanyar adeptes a la "causa".

Mai no podria viure sense música. No és la primera vegada que se m'ha sentit a dir-ho. Ho duc a la sang i em revoluciona el cos. És molt més que un aliment per a mi. M'aporta pau, serenor, gaudi, vida i un munt de moltes altres sensacions prou difícils d'explicar. Em deleix.

La història ens explica que la santa fou martiritzada arran de la seva conversió al cristianisme. I que, mentre durava la seva agonia, encara tenia la força per cantar a la divinitat. Per això, el sant Pare Gregori XIII la nomenà patrona dels músics (l'any 1594). Bona part de tot plegat es coneix a partir de la troballa -al bell mig del segle cinquè- d'uns textos titulats "Actes del martiri de santa Cecília".

A Terrassa -de fa molts anys, gràcies als bons oficis d'en Joan Casals Clotet- avui se celebrarà la missa de les vuit del vespre en honor de la santa, al Sant Esperit. Enguany, amb la participació de les corals Lamardebé, Rossinyol i Ludivox. S'hi convida tots els cantaires de corals de la vila, per assolir una eucaristia ben reeixida.

Aprofito l'avinentesa d'aquest escrit per fer de "mosca collonera" en l'etern/ manit tema de l'orgue del Sant Esperit. Sembla que el senyor rector i el propi bisbat no tenen prou interès en el tema. Sobretot quan l'únic prec de sempre és que es limitin a obrir un compte corrent d'"amics de l'orgue". La gent normal ja "tibarà".

Citaria una llista interminable de poblacions catalanes on la iniciativa popular ha pogut més que no pas la derivada de la pròpia jerarquia. Olesa, el Vendrell, Collbató, Montserrat, Sitges o la pròpia basílica de la Mercè (a Barcelona) ens haurien de marcar el camí. Amb motiu del concert de Nadal-2017, mossèn Fidel Catalán anuncià -a bombo i platerets- que aquest any es crearia finalment una fundació… a l'efecte. A quin punt exacte som?

A veure si la santa ens dóna una bona empenta, que bona falta fa!