S'acosten les festes nadalenques. Això no hi ha qui ho aturi malgrat les circumstàncies prou complexes i humiliants que estem vivint. Més que circumstàncies caldria parlar de situacions prou difícils i també d'alguns plantejaments inconscients/erronis com ens recordava Salvador Cardús en l'article del darrer dissabte. Només cal parar l'orella per sentir comentaris que descol·loquen i, alhora, beneficien aquells qui només eren quatre gats i augmenten la seva clientela de manera exponencial. La història haurà d'escriure sobre els abusos i drets manllevats, de la violència de l'Estat, de patiments/injustícies sense parió, però també d'errors flagrants d'elevada factura. També al parar l'orella ja sentim les converses típiques d'aquest temps de Nadal amb un guió que no s'allunya gens ni mica del de cada any. És el discurs més rutinari i reiteratiu que hi pot haver al llarg de l'any llevat de quan es pregunta sobre calendari, destí i gaudi en temps de vacances. Ara no toca altra cosa que repassar quin serà el programa d'àpats familiars i on tindran cabuda entre la setmana vinent i el dia de Reis com a data de cloenda. No cal dir que estem davant d'un temps que sembla que condemni el personal a la més gran extenuació i cursa digestiva enmig de tota mena de trobades i celebracions. Hi ha qui té més d'un sopar per dia a més dels familiars per imperatiu legal. El desitjat (!) sopar d'empresa acostuma a ser l'inici d'aquest accelerat i trepidant campionat.
Les converses giren sobre si juguem a casa o juguem en camp contrari en aquesta lligueta nadalenca. Això és important pel grau de decisió, àdhuc autoritat, que això representa. Si el partit/àpat es juga en terreny propi hom pot escollir el menú, el mam i fins i tot dins quina franja horària tindrà lloc l'anunciada celebració. Quan hi ha desplaçament cal armar-se de paciència per les circumstàncies conegudes, o no, que ens esperen només travessar la porta. D'entrada si estem acostumats a una regularitat horària ens podem trobar que el partit comenci molt més tard. Hi ha gent que dina a les sis de la tarda. Mai ho he entès. Després caldrà afegir les contrarietats d'uns plats no desitjats o la famosa/intencionada frase "no hi entenem de vins" i per tant un caldo de tercera divisió presideix un dinar suposadament de primera. Si juguem a casa tindrem cura del repartiment dels convidats car ja sabem d'altres vegades on rauen l'empatia, el conflicte o la possible discussió. Enguany com ja va succeir l'any passat s'haurà de pactar, prèviament, quins temes no es poden tocar per evitar qualsevol enfrontament en un dia on, fins i tot, en els espais bèl·lics té lloc una hipòcrita i perversa treva. Si freguem el conflicte algú ens recordarà que és Nadal com una manera de parar els cops. Aquesta serà la paraula màgica que ho resoldrà tot. També, a casa o en terreny forà, és convenient repassar els noms dels assistents i no tornar a fer el ridícul en preguntar per la parella que va renyir o equivocar-nos amb la nacionalitat de l'amiguet universitari. En qualsevol cas també tindrem a l'abast el recurs de sempre: "Pero el catalán sí que lo entiendes, oi"? Sigueu feliços.