Gràcies a un acord de l'ONU, avui fa 25 anys que se celebra el dia mundial d'aquest valor/dret incalculable i innegociable. Em ve summament de gust parlar-ne des de la meva pròpia perspectiva i vocació personal. Malgrat que -des dels estaments polítics- se'ns vulgui fer creure que tot marxa, hi ha massa frontisses que grinyolen.
Sense anar gaire lluny, he de recordar la trista i aberrant detenció d'en Julian Assange en una pura ostentació que encara hi ha molt de camí per recórrer.
La premsa ha d'ésser lliure, objectiva, plural, independent i fidel al criteri de qui viu aquesta professió tan apassionant. No s'hi val haver-nos d'empassar -com el que alguns qualifiquen de mal menor- el risc de posar la vida en joc per defensar la realitat crua. La informació ha de fluir de forma transparent, àgil, sense traves ni entrebancs o "suggeriments" interessats.
Encara sort que els resultats electorals del proppassat diumenge han allunyat -durant els propers quatre anys- la por i la paüra al que hauria estat molt més que una involució i una regressió! Haver de sentir -en plena campanya electoral- els disbarats que vomitaven alguns com ara els de tancar les TV autonòmiques i la Sexta s'ha d'enterrar de per vida€ Al cap i a la fi, el periodisme és un concepte tan summament senzill i clar com la recopilació i anàlisi (escrita, oral, fotogràfica, audiovisual o digital ) de la informació en majúscules. Per damunt de tot, aquesta professió requereix rigor impecable en la recerca, respecte total per la veritat i contrastació/verificació fiable de continguts. És evident que massa sovint això pot no passar. D'exemples -dins i fora de les nostres fronteres-, en tenim per llogar-hi cadires. Àdhuc des de les trones de decisió política, hi ha qui manega ets i uts per tal d'assolir tot just el contrari. En contrapartida, els professionals venim obligats -des d'una màxima humilitat- a donar el mateix de nosaltres per a ajudar a generar el màxim de criteri, impulsar el canvi, matar la censura, demostrar una ètica fora de tot dubte i alimentar la curiositat sana. Com a cloenda d'aquesta reflexió, tots els lectors venim cridats a assumir un paper d'exigència envers el producte que consumim. Sé que no és gens fàcil. Tanmateix, el repte no el podem perdre de vista.